Quan a un polític en el poder li aclaparen els problemes o tem el futur, els experts en comunicació li recomanen que posi en circulació una nova història. Un storytelling. Pot ser un globus sonda o una cortina de fum. Tenim un exemple proper: la proposta del president del Govern per modificar la Llei Electoral de manera que els alcaldes poguessin ser elegits directament pels ciutadans en una llista a part dels regidors. El canvi portaria amb si una segona variable: un acord entre els partits perquè l’alcalde sortís de la llista més votada. És, sens dubte, un debat interessant. Però «en abstracte», segons el dir de Juan Alberto Belloch, alcalde de Saragossa, perquè, per dir-ho en termes col·loquials: no venia al cas. Ningú parlava de l’assumpte fins que el va treure a col·lació Rajoy al fil d’altres propostes batejades pels mitjans afins com «mesures de regeneració» i que, bàsicament, contemplen una hipotètica reducció en el nombre d’aforats. La iniciativa es va donar a conèixer a la seu madrilenya del PP (carrer Gènova), després de la reunió de la cúpula del partit el mateix dia en què l’extresorer del partit, Luis Bárcenas, complia un any a la presó preventiva acusat d’un turó de delictes que van des del frau fiscal al blanqueig de capitals. Aquell mateix matí, el magistrat (Pablo Ruz) que instrueix el sumari del cas Gürtel per presumpte finançament il·legal del PP imputava i citava a declarar Álvaro Cuesta, l’exdiputat que va precedir Bárcenas en el càrrec de tresorer. Si no fos perquè la política és un art de supervivència –de vegades, guanyar un dia és guanyar un any–, podríem maliciar-nos que tot aquest foc d’artifici creat al voltant d’un hipotètic canvi de la Llei Electoral, estava destinat a desviar l’atenció de tan incòmodes notícies judicials. Però potser no sigui només això. Potser, a més, a nou mesos de les eleccions municipals i a la vista del desgast que constaten les enquestes, al PP s’hagin encès les llums vermelles. Quan s’estén el pànic ja se sap que el millor és prendre la iniciativa. En aquest cas, desviant l’atenció cap a un aspecte col·lateral de la vida política. En si, la proposta és interessant, però té truc. Si donem per bons els sondejos, amb la llei actual que, lògicament, permet les coalicions, a les pròximes municipals el PP tot just aconseguiria cinc o sis alcaldies de capitals de província. Amb la proposta de Rajoy podrien aconseguir 40. Si no hi ha segona volta, més que una iniciativa «regeneradora», sembla el recurs del nàufrag. O una cortina de fum per desviar l’atenció.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
