Hi havia un pòsit d’amargor en l’alleujament verbal d’Alfredo Pérez Rubalcaba quan va dir fa uns dies que Espanya és un país on s’enterra molt bé. Aquesta al·lusió als generosos obituaris amb els que solem acomiadar els que fan mutis, no només als cementiris, sinó especialment els polítics o professionals, potser anunciava l’abdicació de Joan Carles de Borbó, com a Rei, cosa que es va produir una setmana després de la de Rubalcaba com a líder del PSOE. La del Rei va quedar diferida a l’acte de proclamació de Felip VI, que es farà el proper dijous 19 de juny. La de Rubalcaba, al 27 de juliol, que és quan el congrés federal del PSOE elegirà el nou secretari general. Però tots dos han començat ja han començat a sentir massa aviat, com ja se’ls troba a faltar sense haver marxat. Mai ens ho haguessin cregut. Així ho devia pensar el Rei d’Espanya quan, minuts després de gravar la locució en què anunciava la seva renúncia, es va dirigir d’aquesta manera als periodistes que esperaven davant del Palau de la Zarzuela: «Mai us havíeu interessat tant per mi com avui» , els va dir. I així ho ha degut continuar perceben, quan en les seves escasses aparicions posteriors no ha fet més que collir enormes èxits de crítica i públic. Vegeu, per exemple, la tarda de toros a les Vendes, amb dos matadors brindant-li el toro i el públic trencant-se les mans en aplaudiments al rei, cinc minuts abans de fer el mutis per l’aforament.
Això de Rubalcaba és semblant. L’endemà d’anunciar que convocaria un congrés extraordinari per a ser rellevat en el càrrec, els grups polítics i mediàtics lloaven les gràcies del personatge. Es deia i s’escrivia que estàvem a punt de perdre a un dels homes més complets de la política espanyola. Els elogis venien fins i tot del PP, adversari natural del PSOE, i de Rubalcaba en particular, durant aquests últims anys. La guinda la va posar el president del Govern, Mariano Rajoy, que no es va tallar un pèl a l’hora de parlar de Rubalcaba com un home «seriós, exemplar i amb sentit d’Estat». Té raó. Però Rubalcaba ja era això molt abans. I no obstant això, Rajoy i el seu partit van arribar a veure en el dirigent socialista al ministre d’Interior que espiava els seus adversaris, que col· laborava amb el terrorisme, i l’oponent que es negava a col·laborar amb el Govern en assumptes d’interès general, que ordia conspiracions contra el PP… Vaja, home. Ara resulta que, segons Rajoy i altres dirigents del PP, Rubalcaba és un home carregat de virtuts. Que bé s’enterra!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
