PERIODISTA
L’abdicació era la decisió més raonable i inajornable a la vista de la situació a la qual havia arribat la institució monàrquica, envoltada de problemes per tot arreu. Començant pel propi Rei i les seves mancances de salut i els errors comesos en els últims anys, alguns dels quals van obligar a demanar perdó als espanyols, en memorable i insòlita ocasió I és clar , continuant per la maleïda història del cas Nóos, primer amb Urdangarín i després també amb la infanta Cristina, història que en qualsevol moment podria desbordar-se fins el inenarrable. Per aquí cal buscar el moll de l’explicació de la dràstica decisió comunicada aquest dilluns pel monarca i que ha esclatat a Espanya com el gran succés dels últims anys. El respir és la bona preparació, el seny i la neta executòria del príncep Felip, el que garanteix que el problema institucional segurament milloraria, en el cas, és clar, que les coses funcionessin i no es modifiqués el quadre que ha protagonitzat les últimes dècades.
No podem deixar de reconèixer els serveis del Rei Joan Carles a Espanya i a la democràcia, que s’estan magnificant fins a l’extenuació, però al cap de tant de temps i tant desgast és normal i saludable que molts sectors de la societat i de la política exigeixin canvis profunds, fins i tot el famós referèndum perquè els espanyols es pronunciïn al voltant de la forma d’Estat que prefereixen. Això últim seria d’una gran utilitat per al propi Felip de Borbó si es complís la convicció tan estesa que aquesta consulta tindria un resultat favorable per a la Monarquia.
I si no fos, perquè s’evitaria perpetuar una forma d’Estat rebutjada per la majoria. La conveniència del referèndum resultaria, doncs, evident per a la futura estabilitat i governabilitat de la democràcia espanyola, cosa que tots hem de desitjar i, en primeríssim lloc, la pròpia institució i la família reial. Dit tot això amb el reconeixement, reitero, dels serveis de Joan Carles de Borbó a aquest país.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
