escriuresenseinterrupcions.blogsport.com
- Foto:
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va donar el 13 de maig la raó a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en la seva disputa amb Google, en dictaminar que els serveis de motor de cerca a Internet són responsables de les dades personals incloses a les pàgines web i que s’han d’eliminar els enllaços a informacions que perjudiquen al ciutadà i ja no són pertinents.
Dues setmanes després de la decisió judicial que reconeix el «dret a l’oblit», Google ha volgut complir facilitant un formulari on line per tal que els ciutadans europeus puguin sol·licitar que es retirin els enllaços que consideren perjudicial per a ells; aquest formulari, però, serveix només per enviar les sol·licituds i, de moment, els usuaris segueixen preocupats, ja que no tenen clar quan es començaran a esborrar de forma real els enllaços que hagin de ser eliminats.
Segons Google, abans d’eliminar qualsevol cosa volen examinar les demandes cas per cas, per preservar a la vegada el dret de privadesa o d’intimitat de les persones amb el dret públic a conèixer i distribuir informació. I és en aquest punt on rau tota la dificultat, perquè si bé sembla senzill considerar l’eliminació d’enllaços a documents perjudicials per a la intimitat, com per exemple fotografies, vídeos o dibuixos caricaturescs o que es mofen o que vulneren la intimitat, Google també argumenta que no és menys cert que la resta dels ciutadans tenim el dret a estar informats sobre determinades actuacions il·legals o delictives, com per exemple la informació relativa a fraus i estafes, negligències professionals, condemnes penals o comportaments públicament censurats.
La qüestió és delicada perquè el dret a l’oblit també es pot aplicar a les condemnes ja complertes i al dret a la reinserció de qualsevol ciutadà, i alguns experts alerten sobre una interpretació exagerada que podria portar, per exemple, a la desaparició d’internet de violadors o d’assassins en sèrie.
¿On comença i on s’acaba el dret a l’oblit? Aquesta és la qüestió.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
