Els inversors esperaven que el BCE adoptés mesures per frenar la deflació a Europa i el gran Mario, de moment, decep . La borsa espanyola ha viscut de fet la seva pitjor setmana des del gener, quan els emergents van donar l’ensurt. Pel camí s’ha deixat 400 punts i pràcticament un 4,5%. Ara, a més de la inacció de Draghi cal anotar les caigudes brusques dels índexs nord-americans , sobretot el tecnològic i les tensions entre Rússia i Ucraïna. Els inversors han preferit aquests dies recollir beneficis a l’espera que el BCE faci alguna cosa. A Espanya, vam tenir la revisió de l’IPC de març i va resultar ser una dècima inferior a l’avançat. Els preus continuen congelats, però van tancar finalment març amb una caiguda del 0,1%. Tot i la bona notícia de la tornada als mercats de Grècia i a tipus que no van arribar al 5%, la decepció ha marcat l’actuació dels inversors . Hi ha fins i tot analistes que no esperen un moviment de l’autoritat bancària europea fins d’aquí a algunes setmanes. Hi ha, sens dubte, a l’horitzó alguns dubtes sense aclarir i això és el que tenalla els inversors. La Xina es desinfla i els valors tecnològics nord-americans també .
A l nostre país, hem tingut però, alguna dada positiva. El crèdit està tornant de forma atenuada, però tornant, i això s’està notant en el consum i en la recaptació fiscal. Avui ja es pot dir que s’observa millora. No només ho diu el govern , sinó qualsevol analista que vegi les estadístiques. És cert que el dèficit públic i el deute segueixen sent una espasa de Dàmocles i que caldria fer més pel costat de la despesa. No obstant això, l’FMI va acostant les previsions a les dels analistes. Tenia raó aquesta setmana el president del Govern quan al Congrés li va restar autoritat moral Rubalcaba per opinar després de la situació dramàtica en què els governs dels quals ha format part han deixat la situació econòmica. Rajoy fins i tot va suggerir que l’oposició està nerviosa perquè les coses estan millorant. És trist que en un país que transita per la crisi més greu i més duradora hi hagi una oposició que quasi s’alegra que l’economia millori, encara que sigui malgrat el Govern.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
