Associem comprar al supermercat a la modernitat, l’autonomia, la lliure elecció, però hi ha pocs llocs al món que formen part de la nostra vida quotidiana, tan controlats com aquests establiments. Després de comprar, encara que no ho sembli, hi ha molt en joc. D’aquí que en un supermercat res queda a l’atzar. Tot està pensat perquè comprem, i com més millor. Hi arribem i uns cartells, en general de color clar, ens donen la benvinguda animant-nos a entrar, sovint acompanyats d’ofertes reclam que anuncien preus molt barats. Agafem el carret de la compra i comencem la recerca del que necessitem per innombrables passadissos amb prestatgeries plenes de productes. Necessites llet i iogurts i toca travessar tot el centre comercial per aconseguir-los. Perquè posen sempre el que més et fa falta al final de l’establiment? De camí, un fil de música amb ritme per animar-te a comprar. Mires preus, no són mai rodons, sempre acaben amb decimals fent difícil la comparació entre uns i altres. Sort que et fixes en tots aquells que acaben en 9, i així estalvies una mica. Encara que, potser, tampoc hi hagi tanta diferència entre pagar un cèntim de més o menys. Això sí, el producte sembla més barat. Toca parar, dos carrets amb gent comprant al mig. Perquè fan els passadissos tan estrets? Aprofito per mirar un prestatge i un altre; veig una bossa de patates fregides que no em convé. Va, no vindrà d’aquí … al carro! Avanço ara buscant el paquet d’arròs que necessito però ja l’han canviat altra vegada de lloc. No entenc per què mouen els productes de lloc tan sovint. Quan ja em sé la ruta toca donar mil voltes abans de trobar el que necessito. Això sí, descobreixo nous productes. Només em queda agafar el detergent. Veig la marca que deixa la roba tan neta segons anuncien a la tele. Miro el preu … Que car! Trobo una altra marca menys coneguda però més econòmica . M’ajupo i l’agafo Perquè la posaran en un lloc més difícil d’agafar? Arriba el moment de passar per caixa. A la cua i avorrit per l’espera veig xocolates, caramels, llaminadures… Va, un dia és un dia, a la cistella. Analitzant el meu recorregut, em pregunto quantes coses he comprat que no necessitava?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
