PERIODISTA I DIRECTOR DEL PERIÒDIC D’ANDORRA
No he utilitzat mai aquest diari per a assumptes personals. No seria correcte. Però avui trenco la norma perquè aquesta història interessa als ciutadans. És un episodi personal que il·lustra com es comporta la CASS, i per tant molts afiliats hauran patit, d’alguna forma o altre, la posició de domini i abús amb que actua la nostra estimada seguretat social, la mateixa que fa un quants anys es va deixar perdre milions de pessetes en inversions ruïnoses.
Anem a pel tema. La meva dona va patir un accident en un supermercat quan anava a comprar tinta per poder acabar i entregar un projecte de la feina. Resultat: un any i mig de baixa i diverses operacions. L’asseguradora del súper s’hi nega a assumir responsabilitats i en aquell moment vam declarar a la CASS la caiguda com a accident laboral: estava fora de la feina però estava treballant. Seguim tots els procediments i tot sembla correcte. Però vet aquí que dos anys després ens sorprèn una carta certificada de la CASS que diu que s’ha obert un expedient perquè considera que no va ser un accident laboral. L’advocada ens avisa que ens fem la idea de que no hi ha res a fer. «La CASS s’ha tornat molt tonta» –paraules textuals. I em pregunto: ¿quina ment pensant té la parapública per trigar dos anys en arribar a aquesta conclusió? No acaba aquí el cúmul de despropòsits dels responsables de la parapública. Aquesta ment (¿pensant?) al·lega que la meva dona no va seguir el trajecte adequat per anar a la secció de papereria i que no havia de passar per la fruiteria, que és on va relliscar. Al·lucinant. Suggereixo a tothom que quan entri en un supermercat o un altre negoci per motius de feina es reclami abans a la CASS el trajecte exacte a seguir. I que ningú s’hi desviï després, per res del món, ni que hagi una necessitat urgent fisiològica. O millor encara, que la CASS editi un fulletó amb tots els trajectes possibles en tots els comerços i segons el motiu de la compra. Seria per a prendre-s’ho en broma si no fos que la CASS vol estalviar-se diners a costa de moltes injustícies. Tota aquesta ironia basada en un fet real té un únic objectiu; denunciar la impotència de molts ciutadans davant el NO amb que està basant la CASS la seva política d’estalvi.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
