Fa molt temps que els líders polítics no ofereixen dissimula. Prometen el que no poden complir i quan no ho fan es remeten al « deure complert», una mena de barra lliure per fer el contrari del que van dir .
Per definició, una convenció de partit és una reunió de màrqueting per ocultar vergonyes i oferir el que no han estat capaços de fer i ara acceleren per la proximitat de les eleccions .
El PP és un vaixell amb moltes vies d’aigua . La gestió d’una de les joies de la Corona, la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid no pot ser més catastròfica. D’Eurovegas no queda més que la vergonya d’haver-se lliurat de peus i mans per al final no sadollar l’amo dels casinos que va pujar tant el llistó que va haver de cridar a l’ordre la Unió Europea. La privatització de la sanitat ha estat paralitzada pel coratge de la Marea Blanca. I Madrid ha caigut en l’apreciació internacional pels múltiples nyaps de la seva alcaldessa, que no només no va aconseguir els Jocs Olímpics sinó que va fer un ridícul manifest.
La divisió entre l’ala més dura del PP i la direcció té riscos de fractura. I l’amenaça secessionista de Catalunya confirma la manca de lideratge del president del PP i del Govern .
Segueix obert el cas Bárcenas. I els temps judicials poden jugar-li una mala passada al partit en els pròxims comicis. Amb aquest panorama, el que li queda al Govern és una subhasta d’impostos per fer ara, o prometre, el contrari del que ha fet. Vendre una recuperació dels mercats com a contrapès del desmantellament de l’estat del benestar .
De la llei de l’avortament no s’ha parlat aquests dies, perquè «no toca» l’exhibició de problemes i discrepàncies. Faran el que els dictin les enquestes, perquè la política és ja només un baròmetre per entabanar electors.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
