Periodista
Antonio Gómez Ortega, el director d’una sucursal de Caja Madrid a Linares que va ser acomiadat per qüestionar les preferents, no era exactament un banquer, sinó un empleat de banca, que no és el mateix. No obstant això, molts directors d’oficina de Caja Madrid van creure, en els anys salvatges de Blesa, que sí que era el mateix, ja que la col·locació massiva des de les sucursals de productes–parany d’estalvi als clients els va proporcionar una porció del pastís que fins llavors havia estat de gaudir exclusiu dels grans de l’entitat. Aquesta petita porció composta de «bonus», viatges i incentius diversos segellava l’adhesió, el pacte de pasta, amb les alçada de l’empresa, produint-se amb això la defecció cap als clients de tota la vida. Com els polítics, que es van passar amb armes i bagatges a l’Estat i les seves comoditats, deixant sense empara a la ciutadania, així gran nombre de directors de sucursal van desertar absolutament la clientela per instal·lar-se, això van creure, al vestíbul del Consell d’Administració. D’empleats d’una caixa d’estalvis a banquers, tal va ser el que se’ls va vendre i que ells van comprar a força de vendre productes fraudulents d’estalvi als clients .
Antonio Gómez Ortega, no, no va arribar a creure que la lleialtat a l’empresa, al Consell de Blesa, hagués de ser incompatible amb la lleialtat al client. No va ser l’únic, però sí un dels pocs. Hi va haver tres tipus de directors de sucursal dels que van estafar a la gent: els que no sabien què eren les preferents i que amb elles el client perdria, sí o sí, bona part dels seus estalvis, els que sabien molt bé de què es tractava i els que no ho sabien però tampoc ho volien saber.
Antonio Gutiérrez va pertànyer, al principi, al primer grup, i va aixecar a la gent més de dos milions d’euros amb aquesta estampeta, però després va passar pel dictat de la consciència i perquè algun dels estafats l’anava a sacsejar si no li tornava els diners, a aquest altre grup que a l’entitat li semblava inacceptable i carn d’acomiadament, el dels que es van penedir en descobrir el pastís i van intentar posar-hi remei. Quants hi va haver com Antonio Gómez? Pocs. Els altres es van creure els banquers.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
