Després de quatre anys a l’oposició comunal, pren de nou les regnes per recuperar el feu socialista que Encamp ha estat tradicionalment. Joan Sans encapçala la llista del Partit Socialdemòcrata + Independents per entrar un comú al que vol donar la volta, d’acord amb la ferma oposició feta la darrera legislatura.
–Faci un balanç del vist des l’oposició.
–Buit de contingut. Hores d’ara encara no s’ha dibuixat estratègia. S’han reduït els consells de comú, no hi ha hagut reunions de poble per explicar temes com l’acord amb Saetde. Els tres primers anys no hem vist la més mínima acció i ara corre a impulsar porjectes. D’altra banda, em dol que no s’aboquin 80.000 euros per una remodelació del carrer major, però sí 300.000 per una carretera amb el que paga la gent que viu vora el carrer major. Potser que ens deixin dir-hi alguna cosa. Encariment i supressió de serveis públics. Ens hem dedicat, als pocs consells que hi ha hagut, a dir que hem eixugat el deute (gràcies a saltar-se la llei). L’embelliment forma part de la reactivació econòmica i o s’ha fet res; un carrer arreglat convida a llogar un local. Perdona que barregi temes, trobo que són transversals. La conclusió és que ha estat un mandat llis.
–La reactivació passa per un rentat de cara?
–Passa per dibuixar un projecte de definició de l’urbanisme, una revisió del POU, com proposem, en què puguin participar els ciutadans. Paral·lelament, fem incidència en el teixit associatiu; la majoria actual presumeix de les estades esportives però es planyen que l’oferta hotelera no és del nivell. Perquè els hotelers inverteixin en fer atractius els seus establiments, han de treballar i per contra només hi ha un acte a l’any que omple els hotels: l’aplec de la Sardana. Ells van fer la proposar fer-ne dos més, al que el comú va respondre amb un augment de la subvenció quan el que cal és un cop de mà.
–Com els ajudarien?
–Amb una comissió transversal implicada amb les associacions esportives, culturals, socials i empresarials tant d’Encamp com del Pas de la Casa, posant-los a disposició recursos. El contacte també permetria generar riquesa en l’àmbit del sector comercial, hoteler i restauració, així com mantenir les estades esportives però acompanyant-les d’altres formes per omplir els hotels i que aquests puguin invertir en les seves instal·lacions.
–No només cal renovar els hotels.
–Per això calen fórmules perquè es puguin rehabilitar façanes i terrasses de restaurants. L’embelliment es pot portar de moltes maneres. El propietari de l’edifici que hi ha a la plaça de Sant Miquel ha de poder renovar-ne la façana perquè en definitiva és un espai on setmanalment organitzem un mercat.
–El passeig de Mojácar hi passa prop i deixa molt que desitjar.
–Fa temps que ho dic. Cal una connexió com mana entre el poble d’Encamp i els diferents nuclis, com les Bons o el Tremat, per tal de poder-hi apropar el turista.
–I aportar pel transport? N’hi ha que parlen de telecabines.
–No ens hem atrevit a parlar de telecabina perquè no sabem si és el necessari. Ens interessa que tant Engolasters, Pardines com els Cortals tinguin vida i hi ha formes: un mitjà net i elèctric, per exemple. Ara no és moment per telecabines a no ser que hi hagi interès d’algun particular, que malauradament no hi és. Pel que fa al bus intern, es va suprimir pel seu cost; vistes les queixes, s’ha de rependre. S’ha tallat les ales a la gent gran que viu a Hort de Godí, per dir un lloc, sense plantejar-se alternatives.
–En el joc de col·laboració públicoprivat, si no pel telecabina, hi ha interès per impulsar altres atractius?
–L’únic interès vist ha estat el de l’empresa a qui s’ha concedit l’explotació dels Cortals. Esperem que vagi bé.
–A banda dels Cortals i explotar el turisme esportiu, contemplen Pardines i Madriu.
–El darrer mandat de l’Alís ja vam proposar crear el parc nacional de Pessons, amb un potencial increïble i un turisme al que això li interessa. Genera dubte que en un mandat de quatre anys i amb totes les administracions comunals del mateix color polític, no s’hi hagi invertit més que 20.000 euros anyals per pagar el sou de la directora i fer adhesius i samarretes. S’hi ha de destinar més diners.
–Aposten per la natura?
–Cal promoció en col·laboració amb una societat a què tots els comuns aporten idèntica quantitat de diners malgrat que aquesta centri els seus esforços en alguns eixos i esdeveniments determinats del país. D’altra banda volem que es faci atenció especial a la Vall del Madriu per generar activitat i conservar-lo.
–Troba a faltar atenció per part d’Andorra Turisme i el Govern?
–Està clar. I el darrer mandat s’ha acabat d’ennegrir. Voreres oblidades, carrers fets un nyap, pèrdua de serveis. Tenim el mateix dret a promoció i organització d’actes que els demés.
–Fa quatre anys que és al comú. Deu haver vist que és complicat portar les finances.
–Només ho és quan no fas res. El mandat actual ha volgut eixugar deute amb les transferències del Govern. Què faríem sense elles? Amb la nova llei podrem eixugar tant deute com voldrem, però o els pobles comencen a aixecar el cap o no hi haurà un retorn per a la caixa del Comú. Esperar les transferències és una postura molt còmoda. Cap on hem d’anar és cap al moviment.
–Cal tornar a canviar la llei?
–S’ha d’analitzar, però han fet el manta quatre anys amb aquest tema.
–Ha d’anar en línia amb les altres corporacions.
–Sí, però els quatre anys amb un mateix color polític no s’han aprofitat. De fet s’ha anat cap enrere. D’altra banda, no s’entén per què el Comú de Canillo ha de percebre el mateix que el d’Encamp, amb necessitats, per nombre de població, molt més grans i amb dos nuclis de població (Encamp i el Pas de la Casa) on s’ha de garantir els mateixos serveis. No podem seguir eludint aquesta responsabilitat, perquè comença a clamar el cel: si la gent es mira les xifres de què és el que percep un ciutadà encampadà i un canillenc, potser que marxem a viure a Canillo. Reben el triple per ciutadà que el que rep Encamp. Cal una mica més de solidaritat.
–El Pas és un nucli. Cal que se l’escolti des del Comú.
–Genera una activitat econòmica molt gran, no només a nivell parroquial sinó de país. Per això considerem que cal que tingui representació comunal a través d’un conseller comunal.
–Per què el no a l’acord amb Saetde?
–No estem d’acord amb una cosa que no és res: l’acord d’intencions només es va signar perquè es va prometre millorar les relacions al principi del mandat i no es va fer res fins ara. El més fort és que es digui acord d’intencions. Si s’analitza una mica al final un no sap si és una presa de pèl per la gent i fins i tot per la societat. L’únic que inclou és una inversió a tres anys vista, quan en queden 22 de concessió. Nosaltres plantegem treballar en un bon conveni que vagi més enllà i que permeti millorar les relacions i evitar atropellar-nos. Hem de buscar la fórmula perquè l’allargament de la concessió suposi un benefici pels ciutadans pel que fa a inversió.
–Parlant d’inversions. No tenen grans ambicions.
–Pel que nosaltres apostem és per un cementiri al Pas de la Casa, reclamat fa anys. Hauria de ser dimensionat i disposar d’una sala de vetlles perquè la gent que hi viu pugui tenir els estimats a prop. Ho hem estudiat i és viable, no suposa una despesa extraordinària.
