Com, gairebé bé cada any, aquest diumenge passat vaig anar a la Fira de Tardor de Sort. I amb l’excusa, també, ja més que res per hàbit, vaig comprar loteria a la Bruixa d’Or, perquè ja s’ha tornat una tradició, perquè tocar? No toca! Toca el mateix que pot fer-ho a altres llocs i aquesta fama de ser l’administració de loteries que reparteix més premis la manté del passat al voltant del qual han muntat tot un entramat de costums relacionades amb la loteria i la sort. Que si fes-te la foto!, que si passa el bitllet per la borsa i el nas de la bruixa!… Així és com es fa negoci! I cues, cues enormes de gent que vol comprar els seus bitllets! Però, reconeix que sóc una persona de tradicions. Així que cada any, loteria de Sort! El mateix que comprar-me roba interior vermella o menjar-me els dotze raïms i el tortell de Reis.
A més, vaig poder passejar-me per les paradetes gaudint d’un assolellat i calorós dia de tardor que més semblava ser d’estiu. I com «L’home és un animal de costums», segons va dir l’escriptor Charles Dickens i molts filòsofs al llarg dels anys, per acabar la jornada vaig tornar a menjar escudella a Can Punyetes que la fan molt bona.
La veritat és que m’agrada aquesta fira, està envoltada de moltes activitats culturals i lúdiques diferents a les que estic acostumada a veure en altres. Dins d’ella, es celebren la Mostra d’Ovella Xisqueta, el Concurs de ganxo, la Trobada de músics pallaresos i el Concurs de Ratafia dels Pallars. A més, com a novetat, enguany es va afegir el I Concurs Nacional d’Ovella Xisqueta.
Però també, acostuma haver-hi cinema, teatre, exposicions, presentacions de revistes o llibres i activitats populars destinades a mantenir la cultura i tradicions d’un poble com, per exemple, la ballada de sardanes i danses pallareses o l’ Exhibició-taller de bitlles pallareses que es va fer dissabte al matí a càrrec de l’Assemblea de Joves de Sort.
Per si algú no ho sap, les bitlles pallareses són un joc popular de les valls de Pallars que consisteix a tirar el màxim de nou bitlles amb el truc –bola de fusta–, per tal d’arribar entre tot l’equip a 48 punts. Per tant, es fan dos equips i un mana a l’altre des d’on ha de tirar, o sigui que l’estratègia és clau, ja que depenent d’on es triï el lloc de tirada complicarà més o menys l’èxit de l’equip contrari. Poden haver-hi tirades de fins a 20m de distància.
Al mercat multisectorial el Nadal ja s’ensumava amb les seves paradetes de torrons artesans. A més, a l’àrea de l‘alimentació també hi havia formatges artesans, embotits, carn ecològica, ‘retassia’, etc. Pel que fa a l’artesania, destacar la presència de la producció local: peces de fusta, cistells, sabons, olis, treballs amb llana d’ovella xisqueta, forja, bijuteria, etc. Una bona aposta per passar un diumenge!
