Com a conseller de l’oposició al Comú d’Encamp, Joan Sans intenta lluitar per sociabilitzar i economitzar la parròquia des del Partit Socialdemòcrata.
–Com arriba a conseller d’Encamp?
–Jo ja feia uns anys que estava al Partit Socialdemòcrata com a militant, i l’any 2011, des del comitè local em van convidar a fer el pas, i vaig voler assumir el repte perquè en tenia ganes. I la veritat és que ha estat una experiència molt grata. La vocació de servei públic sempre hi ha sigut, que és la part que ens hauria de motivar a tots a l’hora d’apropar-nos a la política, i penso que l’objectiu de tots els qui ens acostem ha de ser un objectiu de benefici comú. I en aquell moment, tenia clar que era així i mi vaig llançar de cap.
–Però podríem dir que sempre li ha interessat la política?
–Sí, sempre m’ha motivat, també una mica per tradició familiar. El meu padrí va ser militant activista de l’esquerra republicana dels inicis. A casa sempre he viscut la política de prop.
–Com definiria la seva actuació com a conseller de l’oposició?
–He de dir que no ha estat una tasca gens fàcil. La llei electoral no és gaire representativa al costat dels resultats a l’hora de configurar la composició dels comuns. Però al cap i a la fi, és una qüestió d’organització i marcar-se una fita molt clara i decidir a quins punts hi has de posar més la banya o són més delicats o sensibles pels ciutadans d’Encamp i el Pas de la Casa.
–Es va proposar alguna meta quan va entrar com a conseller?
–Malauradament, des de l’oposició només et pots permetre l’objectiu de portar una tasca de control de l’acció que desenvolupa la majoria, poca cosa més tenint en compte la representativitat de la gran xifra dels altres consellers i tenint present que la teva veu no va enlloc. Però sí és cert que en el si de les comissions permanents he pogut aportar coses quan hem treballat amb algun reglament, coses que sovint s’han tingut en compte, però evidentment, amb les coses que ideològicament pesen més, com ara els temes de la prestació de serveis, més enllà de queixar-e durant la sessió de consell, no es pot fer molt més.
–Com es podria solucionar aquesta poca representativitat?
–Si hi hagués una llei electoral diferent, la representativitat seria molt més oberta. Al primer any, hi va haver justament un cas al voltant del Cor Nacional dels Petits Cantors on dos consellers de la majoria es van posicionar a favor nostre. Si en aquell moment hi hagués hagut una representació diferent o més justa pel nombre de vots que s’havien obtingut, possiblement hi hauria coses que motivarien a les majories a reflexionar d’una altra manera les conseqüències de les decisions que es prenen.
–Ara les sessions de comú d’Encamp es fan cada dos mesos, que hi hagi tant temps entre mig és perjudicial?
–Sí. Això va en contra de la transparència. Es va passar de fer 12 sessions anyals a 6, no només dificulta la tasca de l’oposició –perquè se’ns duplica la feina–, sinó que a més et trobes amb uns consells molt més llargs. I també dificulta la tasca dels mitjans de comunicació. La gent ha de tenir clar que avui més que mai, la transparència ha de ser el que ha de caracteritzar un equip. Ja no només a la nostra parròquia, sinó a qualsevol altra.
–Poca transparència?
–Sí, i paral·lelament a això, avui una corporació comunal no es pot permetre que quan hi ha temes sensibles, no es doni l’oportunitat al poble, bé sigui a través d’un butlletí –que no tenim perquè van fer desaparèixer– o a través d’altres mesures. Un gestor públic té l’obligació d’explicar els temes delicats. I per molt obertes que siguin les sessions de comú, hem de tenir la capacitat de convocar una reunió pública perquè el ciutadà pugui dir la seva i escoltar als responsables. Perquè si no estem al costat del poble, no sabrem què opina la gent o què en pensa d’aquell tema.
–Llavors, durant aquest mandat ha faltat un apropament a la ciutadania?
–Sí. És a dir, jo parlaria d’un mandat molt especial, dubto que Encamp hagi tingut un mandat d’aquestes característiques, sobretot per la passivitat. Jo he estat reclamant constanment l’estratègia política d’UP+DA a Encamp, i jo encara no la tinc clara, però em penso que ells tampoc. No han estat capaços de definir-se. Molts departaments s’han funcionat per si sols o per pròpia inèrcia, i tret d’algun tema puntual, els cònsols s’han passat el mandat marejant la perdiu amb el tema de l’endreçament del deute. Que aquest aspecte no és més que retallar algunes despeses buscant fórmules que han anat en contra de la prestació dels serveis parroquials; com la fulminació de l’acompanyament dels tres als sis anys o el bus intern –que va afectar a molta gent gran dels voltants–, i es comprometre a buscar una solució, però nosaltres en vam posar una sobre la taula i d’això fa tres anys i no n’hem sabut res més.
–Tenint en compte les mancances que ha comentat, com definiria aquest darrer mandat?
–Un mandat poc transparent i mancat de projecte.
–Comença un nou curs polític, com l’enfrontaran?
–El nostre comitè local s’ha dedicat a treballar aquests anys al voltant dels diferents temes sensibles… Penso que nosaltres portàvem un programa prou social com perquè permeti dinamitzar socialment i econòmicament la parròquia, que és el que s’ha destruït precisament en aquest darrer mandat. S’ha convidat a molta gent a buscar el seu lloc de residència en d’altres parròquies perquè aquestes ofereixen uns serveis que abans oferia Encamp. I això també repercuteix en l’àmbit del petit comerç de casa nostra.
–De quina manera els ha afectat?
–Sempre hem insistit en que no hi ha un acompanyament de l’associacionisme en la parròquia. S’ha lluitat entre tots perquè es reconstituís l’associació d’empresaris d’Encamp, però la corporació actual entén que ara tot funciona a base de subvencions, i sí, se’ls ha donat una subvenció com es mereixen perquè puguin desenvolupar els dissabtes de mercat o altres activitats paral·leles, però l’administració encara no entén que tenim l’obligació d’acompanyar-los en la definició i en el desenvolupament d’aquestes activitats. Parlo de l’associació de comerciants però passa el mateix amb les altres associacions. La proximitat amb el ciutadà és molt important, de la mateixa manera que la participació ciutadana.
–Vostès intentaran aprofundir en aquestes relacions amb el ciutadà?
–Jo personalment sóc molt del parer dels pressupostos participatius, potser no és una decisió compartida del comitè local, són coses que s’han d’acabar de quadrar. Però com a ciutadà jo detecto unes necessitats i els meus veïns unes altres. Perquè nosaltres com a ciutadans no podem participar i decidir també com s’haurien de distribuir els pressupostos que s’utilitzaran per les nostres vies i zones? S’han utilitzat 300 mil euros per la carretera de Beixalís, i 80 mil per ennegrir el carrer major… Això no hauria passat mai pel cap a cap altra parròquia. En comptes de conservar la màgia patrimonial, s’ha cobert la zona amb asfalt. Els veïns haurien de poder dir alguna cosa abans de que s’els taqui de negre el carrer, i no han tingut l’oportunitat de fer-ho.
–El seu nom podria estar entre les properes llistes comunals per tirar endavant el programa?
–Això és una decisió del comitè local. De totes maneres, el comitè coneix la meva predisposició, no parlo pas d’encapçalar-la però sí de poder estar present en la llista. Però és una cosa que s’haurà de moure. Estem en una situació en què també estem treballant prop d’independents perquè ens puguin donar un cop de mà. I poder crear així realment un front de progrés per a la parròquia i una possibilitat per frenar aquest immobilisme de la coalició UP+DA que no ens ha portat enlloc.
–Per tant, té voluntat de seguir…
–Evidentment, jo seguiré a la política i lluitant per la parròquia, tant si sóc a la llista com si no. Seguiré treballant perquè tinguem opcions al mes de desembre per estar presents a casa comuna però de forma majoritària.
–I per què creu que no hi han estat presents en aquest mandat?
–Per dos qüestions, veníem de dos mandats del partit Demòcrata i estàvem ofegats sota la famosa ‘onada taronja’, doncs DA acabava de guanyar per una majoria absoluta al Consell General i va tacar de taronja tot el país a través de coalicions. Però els ciutadans també faran les seves a les urnes del més de desembre, perquè cinc mesos són molt justos per poder recuperar o fer net de tot allò que no s’ha fet o s’ha fet malament en el cas de la nostra parròquia.
