Hanan Amouyal (Jerusalem, 1989) és un dels dos estudiants israelians que participen al 14è Campus Universitari de la Llengua catalana, juntament amb la Shani Davidovich. Estudiant de llengües romàniques, Amouyal coneixia Catalunya, que ja ha visitat, però per primera vegada visita Andorra. La vinculació amb el català ve de lluny ja que el seu cognom, Amouyal, prové del poble de Moià (Bages). El seu pare prové d’Algèria però els seus avantpassats eren jueus sefardites expulsats de la Península Ibèrica al segle XV. I de part de mare, també té orígens gironins. Participant al Campus retroba les arrels de les nissagues familiars. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Per què va decidir estudiar la llengua catalana?
–Estic estudiant lingüística romànica, sobretot castellà. El programa consisteix en escollir dos llengües romàniques i llatí. Havia de triar una segona llengua i a la universitat hi ha un professor de català, i m’ho van recomanar.
– Quant temps fa que l’estudia?
–Els estudis universitaris comencen a finals d’octubre… Des d’aleshores. Ho estudio a la Universitat Hebrea de Jerusalem.
–Hi ha interès per aprendre la llengua catalana a Jerusalem i a Israel?
–No ho sé… El meu professor és l’únic de català a Israel. Però bé, sí que hi ha interès, sí.
–El professor és català?
–Sí, és de Tarragona. Es diu Marc Llaurador Anglès. És molt jove, té 23 anys, i és un amic. Té molta energia i he gaudit molt d’estudiar amb ell. I té un català molt pur!
–Català pur? Ha notat molta diferència entre el català que ha estudiat i el que es parla aquí?
–Sí, molt! Ell neutralitza. Al principi m’ha costat entendre-ho, però ara ja m’hi he acostumat. De tant en tant, el professor ens explica paraules i pronunciacions pròpies de Tarragona. Per exemple, que xai també es pot dir be.
–I aquí corder.
–La varietat catalana és preciosa!
–És la primera vegada que visita un lloc on es parla català?
–No, és la tercera vegada, però la primera a Andorra. He visitat Catalunya: Girona, Tarragona, Barcelona, Montserrat, Vic i Tortosa. I un poble a l’Ebre, on hi va haver la Batalla de l’Ebre, molt interessant.
–Què coneixia d’Andorra abans de venir?
–Sabia que existia, i que era molt muntanyosa, però res més!
–I que s’hi parla català?
–No, però em sembla molt bé que hi hagi un país independent on la llengua oficial és el català.
–Què opina del conflicte entre Catalunya i Espanya respecte la llengua? El coneix?
–Sí, sí. Ara entenc profundament que no és només una qüestió política, sinó que hi ha molt més. Per exemple, hem visitat una llibreria i jo coneixia molts dels escriptors espanyols, però una de les professores del Campus no. I a l’inrevés també, els castellans no coneixen bé la literatura catalana. Entenc que hi ha una divisió cultural molt forta entre els Països Catalans i la resta d’Espanya. No és una divisió virtual, no només política o lingüística, hi ha molt més: història, cultura, costums… Ara crec que la independència és molt important perquè assegurarà la supervivència de la llengua i de la cultura catalana. Hi estic a favor! També m’agrada la cultura castellana, no en tinc cap visió negativa, però crec que per a tothom serà millor estar separats.
–A què es dedica?
–Bé, a Israel el servei militar és obligatori i dura tres anys, per tant, comencem a estudiar més tard. Ara he acabat el tercer curs, i treballo a la biblioteca de la universitat. I vull seguir estudiant català, més a fons, m’agrada molt, especialment la literatura i m’interessa la traducció.
