Ingrid Santana, nascuda a Bogotà l’any 1977, visita per primera vegada Andorra gràcies al Campus Universitari de la Llengua Catalana, que enguany compleix 14 edicions. Santana fa quatre anys que estudia català i afirma que n’està enamorada. Actualment resideix al Quebec, Canadà –de fet es defineix com a «colombianocanadenca»)– i assegura que a Montreal, on viu, hi ha una «petita Catalunya integrada». A més, Santana forma part de la penya barcelonista del seu país i explica amb entusiasme que durant el segon curs de català van estudiar l’himne del Futbol Club Barcelona. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Per què va decidir estudiar català?
–Vaig veure que a la Universitat de Montreal es feia un curs de català i, com que sóc culé i m’agrada molt el Barça, vaig decidir començar a estudiar-lo, també per curiositat. A més, al segon curs vam fer l’himne del Barça, i això em va animar i agradar molt. I, després, cada dia el curs era més i més interessant, com la gent. Però no tenia una iniciativa clara per venir aquí, perquè hi ha molts estudiants que volen aprendre el català per després poder anar a estudiar a Andorra o Catalunya. Per a mi era només una curiositat, però, al final, me n’he acabat enamorant.
–Quan fa que estudia el català?
–Fa més o menys quatre anys.
–És la primera vegada que visita un lloc on es parla català?
–Sí. Tot i que fa deu anys vaig anar a Barcelona, però aleshores no estudiava català i m’ho mirava amb uns altres ulls.
–A Montreal, hi ha interès per aprendre català?
–Sí, molt. Tot i que resulta curiós per a la gent d’aquí, hi ha moltes coses relacionades amb la cultura catalana: la penya barcelonista de Montreal i els castellers de Montreal. Aquest estiu han vingut unes 50 persones dels Castellers de Gràcia per estar amb els castellers de Montreal. També hi ha el Casal Català del Quebec, on es fan moltes activitats a l’entorn del català. Hi ha una petita Catalunya allà!
–Què en sabia d’Andorra abans de venir al Campus?
–La veritat és que no en sabia quasi, més que res coneixia coses de Catalunya. Bé, sí que sabia alguna cosa de la història d’Andorra i, sobretot, que aquí parleu el català.
–Quina opinió té del conflicte per la llengua que hi ha entre Catalunya i Espanya?
–Estem tots amb la independència! De fet, a casa meva, a Montreal, tinc al balcó una estelada.
–A què es dedica professionalment?
–A Colòmbia vaig estudiar per ser professora de llengües. Primer vaig començar amb l’anglès, després el castellà i, més tard, el francès. A més, a Bogotà treballava per l’Aliança Francesa, i després vaig decidir anar al Quebec, però allà és una mica més complicat treballar amb la teva professió, per la diferència d’homologació de títols. La primera feina que vaig trobar a Montreal va ser en un centre de trucades del Cirque du Soleil perquè buscaven algú que parlés català i jo estava començant el tercer nivell de llengua.
Recordo quan hi havia un espectacle especial del circ a Barcelona, com el que hi ha ara a PortAventura, havia de donar les instruccions de com arribar-hi. Des de Montreal havia d’indicar com arribar al port de Barcelona per veure l’espectacle! I em feia gràcia perquè moltes persones em preguntaven perquè parlava català si estava a Montreal, i jo els responia que perquè m’agradava molt.
