L’escriptor Jesús Bonals va presentara ahir davant la premsa la seva novel·la Concert per a la mà esquerra, a la seu de l’Editorial Andorra. Bonals s’allunya, per primera vegada, de literatura infantil, gènere que va explotar sota el pseudònim de Raimon Esplugafreda i que el va situar com a un dels destacats dins de la literatura catalana gràcies a obres com Viatge a l’interior d’un gra d’arena o Hem nedat a l’estany amb lluna plena.
«Amb el rerefons dels Jocs Olímpics de 1992, el narrador ens explica a viva veu un llarg monòleg dictat a una gravadora, la història d’amor i d’exili del seu pare, guia a la frontera d’Andorra durant la guerra espanyola i la guerra mundial. Un relat amarat de música i d’aventura, d’amors fidels i d’amors amagats, d’abnegació personal i de sordidesa política, al llarg del qual desfilen els fets i els personatges més significatius de la nostra història, des de la República fins a l’estiu dels Jocs, amb els jueus sempre presents».
Tot i que podria tractar-se d’una història real, Bonal va remarcar que no ho és. El seu pare, durant la Guerra Civil, va ajudar a multitud de republicans a fugir d’Espanya a través del Principat, però va morir l’any 1945, quan l’autor del llibre tenia només un any i no en té cap record. De fet, Bonals va reconèixer que «era un tema que sempre s’havia dut amb molta prudència a casa i no se’n parlava perquè el meu pare era un desertor, així que va ser impossible extreure’n informació».
Tot i això, amb la curiositat i la intriga que li havia despertat «la vida aventurera» del pare, va decidir començar una novel·la i fer una història des de la república i fins ara «triant alguns punts importants», i dirigint-se al públic adult. No ha sigut una feina fàcil, i és que Bonals hi ha invertit prop de 20 anys per acabar-la. Un dels pocs emplaçaments on ha pogut estar i que el seu pare va fer servir realment com a base fixa per amagar-se ell i els refugiats és Odèn, un diminut municipi del solsonès. Una de les seves intencions era la de recórrer la ruta que seguien per creuar la frontera pel Principat, però tampoc va ser possible conèixer exactament quina era.
Una de les curiositats del llibre és que no es divideix en capítols sinó en enregistraments «per fer veure com si fos llenguatge real» i per «refermar» aquesta idea les pauses es fan a través de comes, no s’utilitzen punts en cap dels fragments.
Ara, amb més temps per escriure, Bonals va assegurar que seguirà escrivint i que guarda en una caixa una gran quantitat de projectes classificats en carpetes. De fet, va reconèixer que li agradaria «convertir aquesta novel·la en l’inici d’una trilogia, explicant la mateixa història des del punt de vista de personatges diferents». Avui a partir de les 20.00 es presenta el llibre al públic en general la Sala de la Immaculada de la Seu.
