Una sola persona ha suplantat 59 identitats de residents per recollir els lots estàndard d’euros andorrans que els corresponen. El cas s’ha portat a la Fiscalia, segons va revelar ahir el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, durant la sessió de control al Consell General. De fet, s’han presentat un total de 80 denúncies per suplantació d’identitat, de les quals 59 han correspost a un únic usurpador.
El conseller del grup parlamentari liberal Ferran Costa va criticar durament com s’està duent a terme la distribució dels sets d’euros al Servei de Trpamits de Govern, on la gent ha arribat a esperar 90 minuts per recollir el seu estoig. Alcobé va replicar que són més de 70.000 lots [70.570, un per habitant, segons les dades de 2014) per repartir i que cada dia, de mitjana, se n’entreguen entre 200 i 250, tot i que hi ha hagut puntes de 500-600 gestions diàries. El ministre va recordar que «hi ha lots per a tothom, un per a cada ciutadà, que es poden recollir fins a finals d’any».
Alcobé va detallar que entre el 15 de gener i el 13 de maig s’han entregat 37.500 lots, més de la meitat. També va afegir que el temps d’espera actual per recollir el lot d’euros a Tràmits està ara en uns 15 minuts. El ministre va insistir que quan es van conèixer «les pràctiques fraudulentes», a mitjans de març, es va aturar la compra dels lots per internet i es va exigir la identificació personal.
PENSIONS DIGNES /El benestar social i la sanitat va ser un altre dels grans temes que es van debatre en la sessió parlamentària. Responent a una qüestió de la consellera del grup mixt Rosa Gili, la ministra de Salut, Benestar i Ocupació va destacar que aquest any hi ha 5.258.000 euros per a les pensions no contributives.
Gili va recordar que «quan ens jubilem cobrem una mitjana del 40% del salari que guanyàvem, per tant, queden pensions ridícules de 400-600 euros. A Andorra només destinem el 2,6% del PIB en el pagament de les pensions, mentre que la mitjana de la Unió Europea és de l’11,3%». Ferrer va replicar que cap pensionista es quedarà amb una pensió menor al salari mínim [962 euros] i va explicar que una part de la pensió correspon a la cotització a la CASS durant la vida laboral i, si no s’arriba al sou mínim, «es complementarà amb pensions de solidaritat, no contributives, mitjançant la Llei de serveis socials i sociosanitaris». Gili ho va considerar «caritat».
D’altra banda, interpel·lada per la consellera general del grup mixt Sílvia Bonet, Ferrer va admetre que cal abordar transversalment les patologies mentals i va subratllar que ja s’ha començat a treballar en la redacció d’un Pla Nacional de Salut Mental. La ministra va puntualitzar que requereix d’un equip interministerial i multidisciplinari per elaborar un primer esborrany del pla integral. Després s’obrirà un procés participatiu amb els col·lectius i les entitats socials i assistencials implicades. Ferrer, a més, vol integrar la salut mental en el Pla Nacional de Salut, molt més ambiciós.
Finalment, la ministra de Salut va admetre que quan van contractar el doctor Enric Agustí [detingut a Catalunya pel cas Innova] com a assessor es coneixia que estava imputat «per una peça separada del cas». Amb tot, la ministra va insistir en què la causa es va arxivar i que «una imputació no significa que la persona sigui culpable». La consellera liberal Carine Montaner li va retreure que a l’hora de contractar assessors «no es tingui en compte el criteri d’honorabilitat».
