A més d’Andalusia –el futur polític està en boca de tots davant la possibilitat que Susana Díaz anticipi les eleccions–, també Grècia està de moda entre els nostres polítics. I no perquè s’hagi despertat en ells un sobtat fervor per les teories de Plató o les obres de Pèricles. La cosa és més d’estar per casa. Viuen les vigílies electorals gregues –les eleccions del proper dia 25– com una cosa pròpia perquè el que surti de les urnes gregues pot ser un avançament del que passarà a Espanya quan Mariano Rajoy doni per esgotada la legislatura. Que podria ser abans que formalment compleixi quatre anys com a inquilí a la Moncloa. Entre d’altres factors, pel que podríem anomenar l’«efecte Podem». La incògnita que suposa un partit que va per davant en els sondejos però del qual desconeixem la seva força real més enllà de la campanada que va donar a les eleccions europees. Si en els pròxims comicis municipals i autonòmics confirma les seves expectatives –les enquestes li donen com a primera llista entre l’esquerra– és probable que el president del Govern decideixi allargar al màxim la data de dissolució de les Cambres –legalment podria portar-les fins a finals de gener del 2016. Si, per contra, els resultats de Podem a la cita del 25 de maig no s’ajusten als pronòstics –perquè no els ha donat temps a organitzar-se o perquè la gent s’ho pensi millor– llavors, no seria descartable un avançament electoral. Bestreta que afavoriria les possibilitats del Partit Popular. Algun observador apunta que la data triada podria ser el 27 de setembre, el mateix dia escollit per Artur Mas per celebrar la seva consulta plebiscitària a Catalunya. Seria una jugada arriscada, però podria sembrar el desconcert en les files dels propis sobiranistes davant la multiplicitat d’objectius a substanciar a les urnes. En fi, sembla una possibilitat una mica forçada, però no és descartable. El que sí que està clar és que amb l’efecte Podem tindrem una bestreta indirecte a partir de la sort que acompanyi a Grècia a Syriza, un partit en el qual es reconeix. Tant com perquè Pablo Iglesias s’hagi arremangat una mica més les mànigues de la camisa per ajudar-los intervenint en els seus mítings. La cosa té una mica de piqui, si recordem que també o Mariano Rajoy -home poc expansiu- improvisar un viatge a Atenes per donar suport al seu col·lega Andonis Samaràs, el gran antagonista Tsipras i del seu partit, Syriza. Atents, doncs al mirall grec.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
