L’atemptat comès a París el passat dimecres contra el setmanari satíric Charlie Hebdo –revista amenaçada des del 2006 per al-Qaida i atacada el 2011 per publicar caricatures de Mahoma– i que va acabar amb la vida de 10 companys i dos policies que custodiaven la seu de la publicació, no és només un atac contra la llibertat d’expressió, d’opinió i de premsa. És també un atac contra els valors fonamentals de les nostres societats democràtiques.
La llibertat d’expressió, d’informació i d’opinió ja fa mesos que està amenaçada per grups terroristes arreu del món. A tots ens ha colpit profundament l’assassinat a sang freda de periodistes, occidentals i dels països àrabs, a mans de l’organització Estat Islàmic a Síria i l’Iraq.
La violència, el terrorisme –del signe que sigui– no respon a ideologies. Perquè rebutja la recerca de la veritat i no accepta la independència dels individus. És la més clara demostració de la barbàrie i l’antidemocràcia. I no hi ha res més perillós per als grups terroristes que la llibertat d’opinió i d’informació perquè gràcies a aquests dos drets fonamentals es permet la capacitat crítica dels individus i la confrontació de les idees, és a dir, combatre la manipulació.
Contra la barbàrie només hi cal una resposta: més democràcia; contra els què volen silenciar les veus discordants: informació, opinió i expressió lliure. Contra les amenaces: l’assertivitat del llapis de l’humorista, la ploma de l’articulista o la càmera del fotoperiodista.
Si hi ha cap missatge positiu de la massacre a Charlie Hebdo és la valentia de no cedir a les amenaces. Serveixi doncs d’exemple que, malgrat minvat, Charlie Hebdo no callarà. Tornarà als quioscos en breu sense canviar ni un mil·límetre la seva cultura de la irreverència.
Deia Voltaire: «No estic d’acord amb el què dius però defensaré fins a la mort el teu dret a expressar-te». Fins i tot el dels fanàtics.
Avui Charlie Hebdo, ahir El Papus. Pensar diferent i fer-ho amb sentit de l’humor es contradiu justament amb el fanatisme.
Avui tots som Charli Hebdo, fins i tot aquells que ens emmordassen. Perquè molts dels què aquests dies condemnen l’atemptat a la revista francesa també són responsables de coartar la llibertat de premsa, promoure l’autocensura o practicar l’exercici de la pressió per limitar les veus discordants. A ells també els hi recordem avui que «Tots som Charlie».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
