Pels gustos, els colors, però, sens dubte, l’església de Sant Climent de Pal és una de les favorites dels amants del romànic. Per a Joan Bellera, arquitecte de Patrimoni Cultural, és «la joia del romànic», tot i que també aprecia especialment capelles com la d’Engolasters o la de Sant Joan de Caselles.
Originària dels segles XI i XII, l’església de Pal, com gairebé totes, va anar sent ampliada al llarg dels segles, bàsicament als segles XVII i XVIII. L’última intervenció de manteniment correctiu i preventiu, documentada i de certa importància, va tenir lloc a meitat dels anys 60, a càrrec de l’arquitecte Cèsar Martinell. Des d’aleshores, l’església ha anat acumulant «desordres i estats patològics» que havien quedat en «stand by per temes pressupostaris», comenta Bellera. Amb tot, «s’hi han anat fent reparacions puntuals a la coberta, als murs i al porxo», matisa.
L’any 2015, Bellera va realitzar una primera inspecció per examinar, avaluar i comentar els diferents estats patològics de l’edificació. Les principals lesions que es van detectar van ser la base de l’edifici, ja que no hi ha fonaments perquè els murs estan construïts directament sobre el substrat rocós, per tant, s’hi manifesten importants filtracions d’aigua. La volta de canó pateix diverses esquerdes. La fusteria, sobretot a les escales del campanar, presenten seriosos desperfectes. La coberta del campanar-torre està plena de males herbes que s’han de treure, però també les cobertes de la nau i la sagristia tenen peces soltes i trencades. Les filtracions són evidents a l’interior de l’església, on s’aprecien humitats. Finalment, la instal·lació elèctrica té 20 anys i s’ha de renovar. La feina, per tant, no és poca.
L’any passat es van fer algunes intervencions puntuals i aquest any, amb un pressupost previst de 24.000 euros, s’hi farà una neteja i consolidació exterior i interior dels murs i l’entramat de fusta i l’escala del campanar-torre, repassar les cobertes del porxo i de la nau, arranjar la instal·lació elèctrica –com s’està fent a Sant Bartumeu de Soldeu– i obrir una petita rasa drenant amb desguàs al carrer de sant Climent per canalitzar l’aigua fins al carrer i resoldre els problemes de filtracions existent a la cara oest de la nau. De fet, la rasa drenant la va fer Martinell però ha perdut eficàcia pels canvis que s’han fet a l’entorn de l’església, com la construcció d’unes escales. També es col·locaran testimonis de guix a la volta de canó per fer un seguiment de l’evolució de les esquerdes.
Per actuar al campanar, s’intervindrà des del primer replà, «entrant per la finestra geminada del primer pis». S’hi posaran filats per evitar que entrin els ocells, nidifiquin i embrutin, es restaurarà l’entramat de fusta (bigues i escales), es repassarà la coberta i els murs i «s’orientarà la creu cap a l’est». El campanar-torre de Pal és un dels més baixets: fa 15 metres d’alçada. A més, el campanar té un detall que el fa únic entre les esglésies del país: a la tercera planta, les finestres són geminades dobles.
Totes les actuacions es faran a partir d’aquest setembre i estaran enllestides abans que acabi aquest any.
De cara a l’any que ve, però, s’hi farà una gran intervenció, amb un pressupost aproximat de 80.000 euros. Les pintures que es conserven a l’interior, que no són romàniques sinó del segle XVI, es van restaurar l’any 2002, però es consolidaran i repintaran. La instal·lació elèctrica es renovarà completament i, a més, s’habilitarà «un enllumenat monumental exterior». Com a gran obra, s’obrirà una gran rasa drenant, de 24 metres de llarg i uns tres metres de fondària, per resoldre, definitivament, els problemes de filtracions a la sagristia i a la nau.
Finalment, es definirà un Pla director de l’església de sant Climent de Pal, «un programa de necessitats que l’incorporarà a l’activitat cultural i turística quotidiana».
L’església de Pal és originària dels segle XI i XII, però l’absis romànic s’ha perdut i, en el seu lloc, n’hi ha un de quadrat, de finals del segle XVII o principis del segle XVIII. El campanar-torre és romànic.
Menu
Menu
