El Servei de Política Lingüística ha editat el treball de Xavier Planas i el seu equip que va rebre l’Ajut a la investigació lingüística Lídia Armengol 2013. ‘Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana’ aborda l’estudi de noms de lloc a partir d’una metodologia pluridisciplinària que es basa en l’anàlisi fisiogràfica comparativa, el coneixement històric i lingüístic del territori i la comparació amb el basc.
Tal com ha informat aquest dimecres el Govern a través d’un comunicat, el mes d’octubre de 2013, la comissió de selecció de l’ajut va valorar la proposta de Planas com un projecte de gran qualitat i en va ressaltar la innovació metodològica, concretament l’enfocament multidisciplinari per treballar el tema de la toponímia preromana des d’un vessant poc habitual, ja que l’enfocament se sol dur a terme des d’un àmbit científic concret i no abastant geografia, història i llengua.
Planas és geòleg i actualment exerceix de tècnic de riscos naturals al ministeri d’Ordenament Territorial. Per a la realització del treball, ha comptat amb la col·laboració del geògraf i historiador, Carles Gascón, i els filòlegs bascos i especialistes en toponímia, Juan Karlos Lopez-Mugartza i Mikel Belasko. L’obra es podrà comprar a les llibreries a un preu de dotze euros.
De Canillo a Bixessarri
De les 4.240 entrades del Nomenclàtor d’Andorra, els noms de lloc que poden considerar-se presumptament d’arrel preromana són menys del 10%. Dels divuit grups individualitzats i analitzats, almenys tres (que inclouen topònims com Canillo, Bartra i Seig/Xeig) tenen una etimologia i una explicació lògica a través de l’indoeuropeu. Els autors també han detectat un grup de topònims no indoeuropeus amb més o menys afinitats bascoides. Tot i que hi ha senyals que ens encaminen cap a un escenari preromà proper el basc, els autors han reconegut què a primera vista i, en termes generals, la toponímia andorrana resulta bastant opaca des de l’òptica de la lingüística basca.
L’Ajut a la investigació lingüística Lídia Armengol
El Govern va convocar, l’any 2001, un ajut destinat a incentivar i fomentar l’estudi i la investigació en matèria lingüística. Aquell primer any va recaure en el treball ‘Usos i representacions socials del català a Andorra. Delimitació de les variables que afavoreixen l’ús del català a Andorra’, d’Ernest Querol.
El febrer del 2006, el Servei de Política Lingüística va proposar que l’ajut portés el nom de Lídia Armengol perquè representava una bona oportunitat per recordar i homenatjar la figura d’una persona que havia estat al capdavant del desenvolupament cultural del país.
