PUBLICITAT

La tribuna s'endú la grossa

  • El projecte del Comunal pot variar per les exigències del Comú i el Govern, mentre Michel Platini s'impacienta
R. MORA
ESCALDES-ENGORDANY

El nou Estadi Comunal és una exigència de la UEFA, tant que fins i tot el president de l’organisme, Michel Platini, ja ha mostrat públicament a la Federació Andorrana de Futbol la seva impaciència perquè el projecte no acaba d’engegar-se, en una qüestió que s’allarga en el temps i de la qual fa molts anys que se’n parla, sense haver cap solució tangible fins a data d’avui. Del pressupost de 3 milions d’euros, la part principal de la despesa se l’endurà la tribuna, per a la qual hi ha previstos aproximadament 1,2 milions, tot i que totes les dades són variables perquè la FAF és a l’aguait de les exigències finals que puguin arribar des del Comú de la capital –gestor dels terrenys, dels quals paga un lloguer– i del Govern, en una última reunió que hi ha d’haver entre les parts. Tant Comú i Govern han de decidir segons quins criteris la pista d’atletisme ha de ser de quatre o de sis carrers, en una decisió que pot condicionar el repartiment de diners per cada part de l’estadi, i el projecte complet.

Els tres milions d’euros surten del milió que aportaria el Govern, el mig milió del Comú i la resta que arribaria de la UEFA, compromesa a destinar entre el 40% i el 50% dels tres milions. Si 1.150.000 milions són per a la tribuna, uns 200.000 euros estaran destinats a la coberta de les graderies, mentre que al voltant dels 150.000 euros aniran a la il·luminació del camp, la qual ha de tenir certes millores. Després, un milió d’euros serà pel condicionament general –aquí s’inclou tot tipus de serveis: pintura, serralleria, electricitat, línies telefòniques...–, mentre que la resta de diners, al voltant dels 500.000 euros, serà per al conjunt del terreny de joc. En aquest sentit, s’espera que aquesta última partida pugui arribar fins i tot als 600.000 euros.

Amb tot, el projecte amb el qual es treballa per part de la FAF està en dubte, perquè no queden clares les línies d’actuació. Els arquitectes són a l’espera de saber per on tirar i així repartir la despesa segons quines siguin les idees. D’això, gran part de la culpa radica en la pista d’atletisme i la superfície que hi pugui ocupar en el conjunt de l’obra.

a voltes amb la PISTA D’ATLETISME / Si es posen quatre o sis carrers d’atletisme és el quid de la qüestió. La intenció de la FAF és que hi hagi quatre, però el Comú i el Govern mantenen dubtes en aquest sentit, i l’opinió de la Federació d’Atletisme també és clau, tot i que per als atletes que fan ús de la instal·lació no és tan important el nombre de carrers, sinó que almenys sigui en una superfície nova, i no l’actual.

la gespa, ¿híbrida? / Una de les possibilitats que estudia la FAF és incloure una gespa híbrida que ja s’utilitza en diversos camps del món. Aquesta gespa estaria composta per una base artificial i una part superior, i principal, de gespa natural, tot seguint la normativa internacional. Aquesta mena de gespa es va utilitzar al Mundial de Sudàfrica i per fer-se una idea més concreta, San Marino la va implantar en el seu estadi nacional, amb un cost de 800.000 euros. Aquesta gespa, més duradora, també creix molt més ràpidament i es pot adaptar millor a les condicions extremes de la meteorologia andorrana, sobretot a l’hivern.

GRADERIES AMB 4.000 ESPECTADORS / L’actual Estadi Comunal aplega el miler d’espectadors, tot i que molt justos. La intenció de la FAF és ampliar la xifra fins entre els 3.000 i els 4.000 espectadors, encara que la idea és que hi siguin els 4.000 somiats.

ampliar el terreny de joc / Actualment, el Comunal té unes mesures considerablement petites, sobretot d’amplària. Les seves mides són 100 metres de llarg per 64 d’ample, quan la normativa estipula 105 per 68. Aquest quatre metres d’amplària que falten ara són un problema per als equips que visiten el terreny de joc en partits internacionals.

El ben cert és que les obres no tenen data d’inici a dia d’avui, tot i que sent optimistes es pot dir que la primavera vinent seria el punt de partida. Ara bé, encara han d’haver més reunions per, si pot ser, avançar.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT