Escaldes-Engordany
Miquel nega ser el responsable del ‘pantallazo’ dels comptes dels Pujol
L’exconseller delegat de BPA confessar que va entregar informació però assegura que era pública i irrellevant
L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, assegura que ell no va facilitar mai informació bancària relacionada amb la família Pujol als comendaments policials espanyols que suposadament l’haurien amenaçat i coaccionat per obtenir-la i acabar així amb el procés independentista català. Així ho va afirmar ahir en seu judicial en el marc de la querella per revelació de secrets bancaris presentada pels Pujol i en la qual també estava citat l’accionista majoritari de l’entitat, Higini Cierco, que va presentar la seva declaració per escrit.
Segons font consultades, Miquel va manifestar que, després de diverses reunions mantingudes amb els policies espanyols i de rebre varies amenaces perquè facilités la informació, va donar-los una llista de noms d’alcaldes relacionats amb el procés sobiranista català que, al seu torn, una tercera persona li hauria facilitat a ell. Segons hauria declarat l’exconseller delegat, però, aquesta informació es podia conèixer per altres vies i no era determinant ni concreta. D’aquesta manera, Joan Pau Miquel deixava clar que no havia comès revelació de secrets en cap moment i que, en cap cas, la informació que hauria facilitat feia referència a la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya.
Segons l’afirmació de Miquel, doncs, la pregunta de qui va facilitar la informació dels comptes dels Pujol a l’Estat espanyol que es va acabar publicant al rotatiu El Mundo el juliol del 2014, més conegut com el pantallazo, seguiria sense resposta. En aquest sentit, les fonts consultades van confirmar que en el cas encara hi ha un tercer encausat que fins ara s’ha acollit al seu dret a no declarar i que després de la versió de Miquel, la batlle podria tornar a citar per esclarir els fets.
Els fets, segons Miquel / El bancari va reiterar, durant l’hora i mitja aproximadament que va durar la compareixença, que va rebre pressions i coaccions durant setmanes per entregar documentació relacionada amb els dirigents catalans sota l’amenaça de perdre el banc si no ho feia. En aquest context, i vist que Higini Cierco també hauria rebut aquestes pressions, Miquel hauria assumit el pes del conflicte indicant-li que s’ocuparia de solucionar l’assumpte. És sota aquest pretext que Cierco va donar per entès que Miquel havia entregat la documentació que els policies li requerien –tal com va declarar a la Batllia l’agost passat–, sense tenir-ne la total certesa. No seria fins fa unes setmanes, quan Miquel va quedar en llibertat, que l’accionista majoritari hauria sabut que la informació entregada era irrellevant i no feia referència als Pujol.
Després d’entregar la informació referent als alcaldes catalans, segons la versió de Miquel, els comissaris espanyols que haurien protagonitzat les amenaces –entre els quals destaca Marcelino Martín Blas– haurien aparentment deixat de demanar documents. La publicació del famós pantallazo dels comptes de la família de l’expresident, però, hauria tornat a posar en alerta Miquel que temia que se li pogués adjudicar a ell la responsabilitat de filtrar aquesta informació.
Segons les fonts consultades, els nervis de l’exconseller delegat van augmentar mesos més tard amb la nota del FinCEN que acaba amb la mort de BPA, ja que entén que les amenaces s’havien consumat. Miquel hauria indicat que es va sentir responsable del tancament de l’entitat bancària per no haver facilitat allò que li havien demanat.
La declaració escrita de Cierco / Tot plegat va ser corroborat per Higini Cierco a través d’un escrit en el qual ratificava les pressions rebudes i exposava que va donar per fet que Miquel havia entregat la informació referent als polítics independentistes quan va afirmar que ell solucionaria el problema de les amenaces. També va confirmar que fa poques setmanes, l’exconseller delegat li hauria explicat tots els detalls exposats ahir en seu judicial.
Més enllà d’això, no va transcendir si el document entregat per l’accionista majoritari del banc va aportar noves dades referents al cas. La compareixença de Cierco va ser molt breu, ja que al fet d’acollir-se a fer una declaració per escrit no deixa lloc a què el lletrat de la família Pujol a Andorra, Jean Michel Rascagneres, pugui formular preguntes.
Segons font consultades, Miquel va manifestar que, després de diverses reunions mantingudes amb els policies espanyols i de rebre varies amenaces perquè facilités la informació, va donar-los una llista de noms d’alcaldes relacionats amb el procés sobiranista català que, al seu torn, una tercera persona li hauria facilitat a ell. Segons hauria declarat l’exconseller delegat, però, aquesta informació es podia conèixer per altres vies i no era determinant ni concreta. D’aquesta manera, Joan Pau Miquel deixava clar que no havia comès revelació de secrets en cap moment i que, en cap cas, la informació que hauria facilitat feia referència a la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya.
Segons l’afirmació de Miquel, doncs, la pregunta de qui va facilitar la informació dels comptes dels Pujol a l’Estat espanyol que es va acabar publicant al rotatiu El Mundo el juliol del 2014, més conegut com el pantallazo, seguiria sense resposta. En aquest sentit, les fonts consultades van confirmar que en el cas encara hi ha un tercer encausat que fins ara s’ha acollit al seu dret a no declarar i que després de la versió de Miquel, la batlle podria tornar a citar per esclarir els fets.
Els fets, segons Miquel / El bancari va reiterar, durant l’hora i mitja aproximadament que va durar la compareixença, que va rebre pressions i coaccions durant setmanes per entregar documentació relacionada amb els dirigents catalans sota l’amenaça de perdre el banc si no ho feia. En aquest context, i vist que Higini Cierco també hauria rebut aquestes pressions, Miquel hauria assumit el pes del conflicte indicant-li que s’ocuparia de solucionar l’assumpte. És sota aquest pretext que Cierco va donar per entès que Miquel havia entregat la documentació que els policies li requerien –tal com va declarar a la Batllia l’agost passat–, sense tenir-ne la total certesa. No seria fins fa unes setmanes, quan Miquel va quedar en llibertat, que l’accionista majoritari hauria sabut que la informació entregada era irrellevant i no feia referència als Pujol.
Després d’entregar la informació referent als alcaldes catalans, segons la versió de Miquel, els comissaris espanyols que haurien protagonitzat les amenaces –entre els quals destaca Marcelino Martín Blas– haurien aparentment deixat de demanar documents. La publicació del famós pantallazo dels comptes de la família de l’expresident, però, hauria tornat a posar en alerta Miquel que temia que se li pogués adjudicar a ell la responsabilitat de filtrar aquesta informació.
Segons les fonts consultades, els nervis de l’exconseller delegat van augmentar mesos més tard amb la nota del FinCEN que acaba amb la mort de BPA, ja que entén que les amenaces s’havien consumat. Miquel hauria indicat que es va sentir responsable del tancament de l’entitat bancària per no haver facilitat allò que li havien demanat.
La declaració escrita de Cierco / Tot plegat va ser corroborat per Higini Cierco a través d’un escrit en el qual ratificava les pressions rebudes i exposava que va donar per fet que Miquel havia entregat la informació referent als polítics independentistes quan va afirmar que ell solucionaria el problema de les amenaces. També va confirmar que fa poques setmanes, l’exconseller delegat li hauria explicat tots els detalls exposats ahir en seu judicial.
Més enllà d’això, no va transcendir si el document entregat per l’accionista majoritari del banc va aportar noves dades referents al cas. La compareixença de Cierco va ser molt breu, ja que al fet d’acollir-se a fer una declaració per escrit no deixa lloc a què el lletrat de la família Pujol a Andorra, Jean Michel Rascagneres, pugui formular preguntes.