Andorra la Vella
Joan Pau Miquel diu que ningú va cobrar per entregar dades de polítics catalans
L’exconseller delegat assegura que Blas el va amenaçar amb contactar amb el FinCEN
L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, va ratificar ahir íntegrament les presumptes amenaces i coaccions que tant ell com altres responsables de l’entitat bancària haurien patit per part de policies espanyols amb l’objectiu d’aconseguir informació de polítics sobiranistes catalans i frenar així el moviment independentista de Catalunya. Miquel va declarar davant del batlle que instrueix el cas, Manuel Santolària, durant aproximadament una hora i mitja en qualitat de querellant. També tenen accions legals interposades contra diversos noms de la Policia espanyola i amb el que es coneix com Operació Catalunya, l’accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, la família Pujol i l’Institut de Drets Humans d’Andorra.
Segons fonts coneixedores del cas, en la seva declaració en seu judicial, el banquer va assegurar que cap membre de BPA va cobrar res per entregar, presumptament, cap dada referent a polítics catalans, ja que, ningú els hauria ofert res a canvi, més enllà de les amenaces d’acabar amb el banc en cas de no col·laborar. Amb tot, Miquel no hauria confirmat ni desmentit si va facilitar alguna dada refent als comptes de la família Pujol, d’Artur Mas o d’Oriol Junqueras, en deixar clar que la revelació de secrets que s’hauria produït d’haver-ho fet és objecte d’una altra causa oberta.
Per part seva, l’advocat de Joan Pau Miquel, Jesús Jiménez, únicament va indicar que la declaració havia anat bé i que «cadascú explica la seva versió i per desgràcia hi ha moltíssimes versions que deriven en funció dels interessos que té cadascú en la causa».
Els fets / Segons fonts consultades, l’exconseller delegat també hauria explicat detalladament el transcurs dels fets des del 2014 i hauria insistit en què els comandaments policials espanyols van deixar clar que actuaven en nom del Govern espanyol i que tenien un contacte estret amb les autoritats nord-americanes. Miquel va explicar que tot va començar el maig del 2014 quan l’agregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barrosos, va trucar al llavors president de BPA, Higini Cierco, indicant que per salvar el banc havia de veure unes persones a Madrid. Una trucada que després també hauria rebut Miquel. Qui va realitzar el contacte, tal com afirmen els Cierco i Miquel, va ser l’excomissari i cap del departament d’Afers Interns de la Policia espanyola, Marcelino Martín Blas.
Miquel hauria afirmat que el comissari s’hauria reunit amb ell diverses vegades a l’Hotel Villamagna de Madrid, en un primer moment sota el pseudònim Félix. També hauria assegurat haver mantingut contacte durant temps per via telefònica. Per tot plegat, el banquer va declarar que es va sentir coaccionat, amenaçat i pressionat.
A més, Miquel hauria refermat que les pressions van anar més enllà d’Andorra i van arribar també a la filial de l’entitat a Panamà. El novembre del 2014 es va fer la petició també de buscar comptes dels polítics sobiranistes a BPA Panamà, sense obtenir resultats.
La importància dels testimonis / La instrucció del cas, que es va obrir arran de la declaració d’Higini Cierco l’agost de l’any passat per separar-la de la causa general de BPA, encara està en una fase força preliminar. Un cop els querellants, Joan Pau Miquel, els Pujol i l’Institut dels Drets Humans d’Andorra, han ratificat la denúncia, serà el torn dels querellats i dels testimonis. Els primers, però, en alguns casos tenen protecció diplomàtica, de manera que el batlle ha de sol·licitar, a través del ministre d’Afers Exteriors, el seu aixecament. En cas que l’homòleg espanyol ho autoritzi, els interessats podran pujar a declarar en seu judicial. Els quatre imputats són Barroso, Martín Blas, juntament amb l’exnúmero dos de la Policia espanyola, Eugenio Pino, i l’inspector en cap de la Policia Nacional espanyola i exagregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Bonifacio Díaz Sevillano, àlies Boni.
Com a testimonis s’han citat a diverses persones, entre les quals destaca el comissari José Manuel Villarejo, citat a la Seu de la Justícia el proper 6 de juliol, i que s’espera que expliqui els detalls dels moviments que va fer l’excomissari Martín Blas.
Segons fonts coneixedores del cas, en la seva declaració en seu judicial, el banquer va assegurar que cap membre de BPA va cobrar res per entregar, presumptament, cap dada referent a polítics catalans, ja que, ningú els hauria ofert res a canvi, més enllà de les amenaces d’acabar amb el banc en cas de no col·laborar. Amb tot, Miquel no hauria confirmat ni desmentit si va facilitar alguna dada refent als comptes de la família Pujol, d’Artur Mas o d’Oriol Junqueras, en deixar clar que la revelació de secrets que s’hauria produït d’haver-ho fet és objecte d’una altra causa oberta.
Per part seva, l’advocat de Joan Pau Miquel, Jesús Jiménez, únicament va indicar que la declaració havia anat bé i que «cadascú explica la seva versió i per desgràcia hi ha moltíssimes versions que deriven en funció dels interessos que té cadascú en la causa».
Els fets / Segons fonts consultades, l’exconseller delegat també hauria explicat detalladament el transcurs dels fets des del 2014 i hauria insistit en què els comandaments policials espanyols van deixar clar que actuaven en nom del Govern espanyol i que tenien un contacte estret amb les autoritats nord-americanes. Miquel va explicar que tot va començar el maig del 2014 quan l’agregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barrosos, va trucar al llavors president de BPA, Higini Cierco, indicant que per salvar el banc havia de veure unes persones a Madrid. Una trucada que després també hauria rebut Miquel. Qui va realitzar el contacte, tal com afirmen els Cierco i Miquel, va ser l’excomissari i cap del departament d’Afers Interns de la Policia espanyola, Marcelino Martín Blas.
Miquel hauria afirmat que el comissari s’hauria reunit amb ell diverses vegades a l’Hotel Villamagna de Madrid, en un primer moment sota el pseudònim Félix. També hauria assegurat haver mantingut contacte durant temps per via telefònica. Per tot plegat, el banquer va declarar que es va sentir coaccionat, amenaçat i pressionat.
A més, Miquel hauria refermat que les pressions van anar més enllà d’Andorra i van arribar també a la filial de l’entitat a Panamà. El novembre del 2014 es va fer la petició també de buscar comptes dels polítics sobiranistes a BPA Panamà, sense obtenir resultats.
La importància dels testimonis / La instrucció del cas, que es va obrir arran de la declaració d’Higini Cierco l’agost de l’any passat per separar-la de la causa general de BPA, encara està en una fase força preliminar. Un cop els querellants, Joan Pau Miquel, els Pujol i l’Institut dels Drets Humans d’Andorra, han ratificat la denúncia, serà el torn dels querellats i dels testimonis. Els primers, però, en alguns casos tenen protecció diplomàtica, de manera que el batlle ha de sol·licitar, a través del ministre d’Afers Exteriors, el seu aixecament. En cas que l’homòleg espanyol ho autoritzi, els interessats podran pujar a declarar en seu judicial. Els quatre imputats són Barroso, Martín Blas, juntament amb l’exnúmero dos de la Policia espanyola, Eugenio Pino, i l’inspector en cap de la Policia Nacional espanyola i exagregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Bonifacio Díaz Sevillano, àlies Boni.
Com a testimonis s’han citat a diverses persones, entre les quals destaca el comissari José Manuel Villarejo, citat a la Seu de la Justícia el proper 6 de juliol, i que s’espera que expliqui els detalls dels moviments que va fer l’excomissari Martín Blas.