ANDORRA LA VELLA
La difícil entrada a l’adolescència
‘Wolfgang (extraordinari)’, de Laia Aguilar Sariol, ens presenta un nen d’11 anys amb un alt coeficient intel·lectual però amb un bloqueig emocional
«En Wolfgang té 11 anys i un coeficient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen els grans i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai... Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d’uns ulls intel·ligents, distants i crítics».
És la sinopsi de Wolfgang (extraordinari) (Columna Edicions), la novel·la guanyadora de l’última edició del premi Carlemany per al foment de la lectura, escrit per Laia Aguilar Sariol. L’autora va recollir ahir el premi –dotat pel Govern amb 10.000 euros– i va conèixer el jurat, format per nou estudiants de secundària, que va escollir la seva obra com la millor de les cinc finalistes, seleccionades prèviament per un Consell Lector.
Aguilar va explicar ahir que fa un parell d’anys que una amiga li va comentar el cas d’un noi que quan treia una nota de 9,5 es donava cops de cap contra la paret, frustrat per no haver assolit el 10. Sorpresa, l’escriptora va començar a donar-hi voltes fins quer va idear en Wolfgang, el noi d’11 anys molt intel·ligent però, en el fons, igual que tothom, «amb una part fosca, plena de contradiccions».
El nen-noi es troba al llindar de l’adolescència, un moment de creixement personal en què els joves entren en el món adult i necessiten resoldre dubtes i autoafirmar-se. «És injust condemnar els adolescents, els hem d’acompanyar a créixer com a persones», va puntualitzar l’editora de Columna Glòria Gasch, entusiasmada amb el llibre: «És extraordinari. M’hi vaig quedar enganxada. Em va recordar Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness, amb un nano amb una mancança emocional».
Perquè en Wolfgang és extraordinari, però alhora és «fràgil, feble, bloquejat emocionalment». I, a més, és «un repel·lent, es creu el millor que ningú, el més llest, i a la resta els considera esponges, en el sentit pejoratiu, perquè les esponges marines no tenen cervell». A la seva mare la tenia idealitza, i detesta el pare –«el senyor Carles»– amb qui se’n va a viure, un home que no coneix però que acabarà trencant l’armadura del Wolfgang.
Al llarg de la novel·la anirem descobrint perquè en Wolfgang és com és, quin és el secret que pesa sobre seu i la seva família i que el té bloquejat, i el noi s’adonarà que tothom té contradiccions, ni ningú és tan dolent ni tan bo, pare i mare inclosos.
Gasch va aprofitar la presentació de la novel·la «crossover, és a dir, per a tots els públics» per reivindicar la lectura a secundària. «Els petits llegeixen molt però a l’ESO els índexs de lectura cauen en picat. Editors, professors, hem d’idear un pla urgent per capgirar la situació, i aquest premi, el Carlemany, n’és un granet de sorra».
És la sinopsi de Wolfgang (extraordinari) (Columna Edicions), la novel·la guanyadora de l’última edició del premi Carlemany per al foment de la lectura, escrit per Laia Aguilar Sariol. L’autora va recollir ahir el premi –dotat pel Govern amb 10.000 euros– i va conèixer el jurat, format per nou estudiants de secundària, que va escollir la seva obra com la millor de les cinc finalistes, seleccionades prèviament per un Consell Lector.
Aguilar va explicar ahir que fa un parell d’anys que una amiga li va comentar el cas d’un noi que quan treia una nota de 9,5 es donava cops de cap contra la paret, frustrat per no haver assolit el 10. Sorpresa, l’escriptora va començar a donar-hi voltes fins quer va idear en Wolfgang, el noi d’11 anys molt intel·ligent però, en el fons, igual que tothom, «amb una part fosca, plena de contradiccions».
El nen-noi es troba al llindar de l’adolescència, un moment de creixement personal en què els joves entren en el món adult i necessiten resoldre dubtes i autoafirmar-se. «És injust condemnar els adolescents, els hem d’acompanyar a créixer com a persones», va puntualitzar l’editora de Columna Glòria Gasch, entusiasmada amb el llibre: «És extraordinari. M’hi vaig quedar enganxada. Em va recordar Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness, amb un nano amb una mancança emocional».
Perquè en Wolfgang és extraordinari, però alhora és «fràgil, feble, bloquejat emocionalment». I, a més, és «un repel·lent, es creu el millor que ningú, el més llest, i a la resta els considera esponges, en el sentit pejoratiu, perquè les esponges marines no tenen cervell». A la seva mare la tenia idealitza, i detesta el pare –«el senyor Carles»– amb qui se’n va a viure, un home que no coneix però que acabarà trencant l’armadura del Wolfgang.
Al llarg de la novel·la anirem descobrint perquè en Wolfgang és com és, quin és el secret que pesa sobre seu i la seva família i que el té bloquejat, i el noi s’adonarà que tothom té contradiccions, ni ningú és tan dolent ni tan bo, pare i mare inclosos.
Gasch va aprofitar la presentació de la novel·la «crossover, és a dir, per a tots els públics» per reivindicar la lectura a secundària. «Els petits llegeixen molt però a l’ESO els índexs de lectura cauen en picat. Editors, professors, hem d’idear un pla urgent per capgirar la situació, i aquest premi, el Carlemany, n’és un granet de sorra».