«Si volem fer-la espanyola és precís provar d’aconseguir-ho amb una política hàbil i contínua però sense dir-ho. Fins i tot si arribéssim a l’absorció, caldria deixar-los per molt de temps la il·lusió d’independència, com per pur formalisme». No és una afirmació sobre Catalunya del 2017, sinó que es refereix a Andorra i es va dir –es va deixar escrit, per ser més exactes– el 1945. La perla és mèrit del cap de destacament de la Guàrdia Civil, que va enviar un informe de 14 pàgines a les altes instàncies polítiques espanyoles –bé, Espanya estava governada pel general colpista Franco i companyia– titulat Situación política social de los Valles, datat a les Escaldes el 4 de febrer del 1945.
Quan un grup de maquis va voler ocupar Radio Andorra, França hi va enviar gendarmes i Espanya la Guàrdia Civil. De la seva estada al país, el cap del cos militar se’n va endur la impressió que es trobava en un lloc catalanitzat que s’havia d’espanyolitzar. En la seva descripció del Principat reconeix que «l’idioma oficial és el català i la població és catalana per raça, per costums, per la seva cultura». Però no es conforma: per a Espanya, Andorra formava part del Regne, encara que no hi tingués cap poder: «De la mateixa manera que afirmem que el territori i la població són catalans, més ben dit espanyols, cal aclarir que l’Estat Espanyol no té directament cap sobirania de dret i que aquesta correspon íntegrament als dos coprínceps». Per això, el cap de la Guàrdia Civil proposa actuar a través del bisbe d’Urgell.
Una altra idea, que recorda les que exposava l’ex-ministre espanyol Wert, és la de reforçar l’ensenyament per evitar que l’escola francesa guanyi pes, i proposa enviar mestres catalans perquè parlen la mateixa llengua: «Cal espanyolitzar amb paraules catalanes». L’informe Situación política social de los Valles també adverteix que la policia andorrana no té cap pes perquè només la formen set persones: el cap i set agents i, a més, «el cap beu bastant i és incondicional dels francesos».
El document forma part de la paperassa que acaba d’entrar a l’arxiu del monestir de Poblet, depenent de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i del qual La Vanguardia se n’ha fet ressò en l’edició d’aquest dilluns.
Els papers de Miquel Mateu
Entre el volum de la documentació cedida a Poblet, que pertany a Jorge Trias, fill del tinent d’alcalde de Barcelona entre el 1939 i el 1945, Carlos Trias, també hi ha documents de Miguel Mateu Pla (1898-1972), que va ser el primer alcalde franquista de Barcelona (1939-1945) i després va ser ambaixador d’Espanya a França (1946-1947). Abans, però, Mateu havia estat molt influent al Principat ja que l’any 1929 va aconseguir la concessió de Forces Hidroelèctriques d’Andorra (Fhasa).
La historiadora Amparo Soriano, autora del llibre Andorra durant la guerra civil espanyola (Premi Principat d’Andorra 2005), assegura que Mateu va intercedir davant Franco perquè durant la guerra arribessin al Principat els aliments que hi escassejaven i també va ser Mateu qui va evitar que els nacionals bombardegessin la central. Fhasa també va completar la xarxa viària, i va motivar la creació del servei d’ordre i la fundació del Banc Agrícol .
Amb tot, el seu pes com a membre polític del franquisme va provocar que l’any 2010 el Comú d’Escaldes-Engordany decidís retirar el seu nom del carrer que està al tram final de l’avinguda Carlemany –l’avinguda Miquel Mateu–, i batejar-lo com el Pont de la Tosca.
Entre la documentació revelada per La Vanguardia, Mateu tenia un informe sobre la trobada francoespanyola que el 20 de gener de 1945 va tenir lloc al castell de Peralada, de la seva propietat, a la qual van assistir autoritats militars i polítiques. En la reunió van parlar de «la situació general de França i de la guerra, les activitats dels rojos espanyols i la qüestió d’Andorra».
En l’informe, Mateu explica que el general Caille, cap de la frontera del Pirineu, amic del general De Gaulle, va explicar que al sud de França hi havia entre 7.000 i 8.000 exiliats «perfectament vigilats, pràcticament desarmats i, majoritàriament, allunyats a 40 o 50 km de la frontera».
Segons la documentació entregada a l’arxiu de Poblet, com a ambaixador espanyol a França, Mateu va demanar ajuda pels exiliats republicans i va alliberar 24 guàrdies civils i soldats retinguts pels maquis.
