Escaldes-Engordany
Més de 14.000 residents poden demanar la nacionalitat i no ho fan
Europa recomana «reobrir el debat» per reduir a 10 els anys de residència per obtenir el passaport
Més de 14.000 estrangers residents al Principat compleixen els requisits legals per sol·licitar la nacionalitat andorrana però no han fet cap pas per tenir-la. Així s’indica en el darrer informe de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) que considera que «tot i que l’accés a la nacionalitat no és, estrictament parlant, un prerequisit absolut per a la integració, molt sovint es contempla com el darrer pas en un procés exitós d’integració i hauria de ser possible amb unes condicions raonables». L’ECRI anima a «reobrir el debat» per reduir el temps de residència per demanar la nacionalitat i recomana també contemplar la possibilitat de disposar de la doble nacionalitat.
Amb l’objectiu de reduir el nombre d’anys necessaris, la comissió recomanava en els dos informes anteriors que les autoritats duguessin a terme «campanyes de conscienciació i iniciessin un diàleg públic sobre la possibilitat d’adquirir la nacionalitat». En aquest sentit, celebra que els responsables polítics hagin pres la iniciativa d’enviar una carta personalitzada a tots els estrangers que podrien demanar la nacionalitat per tal d’informar-los que la poden adquirir i com ho han de fer.
La comissió considera que caldria reduir el període de residència necessari per tal d’obtenir la nacionalitat andorrana a 10 anys per tal de respondre a unes «condicions raonables». Una opció que no és ben rebuda per les autoritats del país que creuen que «la reducció de 20 a 10 anys aniria massa lluny». Així, s’indica que «el Govern preferiria una reducció més moderada que establiria un període de residència de 15 anys», reduint, per tant, només cinc anys dels 20 que ara es requereixen. D’altra banda, l’informe apunta que «les autoritats estan a favor de la idea de permetre l’acumulació dels anys de residència en períodes intermitents, amb algunes condicions» sense especificar-les.
Malgrat aquests canvis als quals estaria disposat l’Executiu, deixen «ben clar que el debat no es podia centrar únicament en criteris estrictament quantitatius» com és el nombre d’anys de residència necessaris per adquirir la nacionalitat, sinó que també caldria «dur a terme una anàlisi qualitativa centrada en criteris d’assimilació o socioculturals (llengua, coneixement del país, etc.)». Segons l’opinió del Govern, «la normativa sobre nacionalitat requereix una reforma global amb l’objectiu d’actualitzar la majoria de les disposicions de la legislació en vigor.
D’altra banda, la comissió celebra que es pugui obtenir la nacionalitat després de tres anys de matrimoni amb un ciutadà andorrà i, pels menors d’edat, que la puguin tenir després de 10 anys d’educació escolar.
La doble nacionalitat / L’informe també inclou una recomanació per tal que la legislació andorrana contempli la possibilitat de disposar de la doble nacionalitat, ja que actualment un estranger ha de renunciar a la seva nacionalitat d’origen per tal d’obtenir l’andorrana.
El Govern però, recordar que permetre la doble nacionalitat requeriria una reforma constitucional i justifica que «crearia dues comunitats diferents de ciutadans andorrans» referint-se a aquells que només tindrien una nacionalitat i els que en tindrien més d’una. Al seu entendre, aquest fet «tindria repercussions innegables en la identitat i la sobirania».
El PS, l’únic partit a favor que els residents votin a les properes eleccions comunals
Amb l’objectiu de reduir el nombre d’anys necessaris, la comissió recomanava en els dos informes anteriors que les autoritats duguessin a terme «campanyes de conscienciació i iniciessin un diàleg públic sobre la possibilitat d’adquirir la nacionalitat». En aquest sentit, celebra que els responsables polítics hagin pres la iniciativa d’enviar una carta personalitzada a tots els estrangers que podrien demanar la nacionalitat per tal d’informar-los que la poden adquirir i com ho han de fer.
La comissió considera que caldria reduir el període de residència necessari per tal d’obtenir la nacionalitat andorrana a 10 anys per tal de respondre a unes «condicions raonables». Una opció que no és ben rebuda per les autoritats del país que creuen que «la reducció de 20 a 10 anys aniria massa lluny». Així, s’indica que «el Govern preferiria una reducció més moderada que establiria un període de residència de 15 anys», reduint, per tant, només cinc anys dels 20 que ara es requereixen. D’altra banda, l’informe apunta que «les autoritats estan a favor de la idea de permetre l’acumulació dels anys de residència en períodes intermitents, amb algunes condicions» sense especificar-les.
Malgrat aquests canvis als quals estaria disposat l’Executiu, deixen «ben clar que el debat no es podia centrar únicament en criteris estrictament quantitatius» com és el nombre d’anys de residència necessaris per adquirir la nacionalitat, sinó que també caldria «dur a terme una anàlisi qualitativa centrada en criteris d’assimilació o socioculturals (llengua, coneixement del país, etc.)». Segons l’opinió del Govern, «la normativa sobre nacionalitat requereix una reforma global amb l’objectiu d’actualitzar la majoria de les disposicions de la legislació en vigor.
D’altra banda, la comissió celebra que es pugui obtenir la nacionalitat després de tres anys de matrimoni amb un ciutadà andorrà i, pels menors d’edat, que la puguin tenir després de 10 anys d’educació escolar.
La doble nacionalitat / L’informe també inclou una recomanació per tal que la legislació andorrana contempli la possibilitat de disposar de la doble nacionalitat, ja que actualment un estranger ha de renunciar a la seva nacionalitat d’origen per tal d’obtenir l’andorrana.
El Govern però, recordar que permetre la doble nacionalitat requeriria una reforma constitucional i justifica que «crearia dues comunitats diferents de ciutadans andorrans» referint-se a aquells que només tindrien una nacionalitat i els que en tindrien més d’una. Al seu entendre, aquest fet «tindria repercussions innegables en la identitat i la sobirania».
El PS, l’únic partit a favor que els residents votin a les properes eleccions comunals
- El Partit Socialdemòcrata (PS) és l’únic que s’ha mostrat partidari que els residents votin a les properes eleccions comunals. Tant els demòcrates com els liberals i els progressistes s’hi oposen al·legant que primer caldria regular la qüestió de la reciprocitat per tal que els andorrans residents a l’exterior tinguin el mateix dret. A més, recorden que permetre que participin a les eleccions requeriria un canvi en la Constitució que ara per ara no veuen factible. La campanya a favor del vot dels residents iniciada pels tres sindicats –l’USdA, el SAT i el Sitca– i que va tenir el suport del PS i de Podem va obtenir un total de 6.700 signatures, de les quals 6.357 hi estarien a favor. El 45% del total de participants eren de nacionalitat andorrana.
- Els socialdemòcrates han intentat en diverses ocasions modificar la llei de nacionalitat per reduir el nombre d’anys de residència per poder adquirir la nacionalitat andorrana. SDP i DA també s’han pronunciat a favor d’un canvi de la llei en el mateix sentit.
- El PS també treballa en modificacions legals que permetin els andorrans tenir doble nacionalitat. També vol impulsar un canvi legislatiu per fer més proporcional el sistema electoral que s’aplica tant als comicis generals com als comunals.