Joan Pau Miquel va desvetllar en unes declaracions, realitzades a Andorra l’estiu passat com a testimoni davant el jutge que investiga el Cas Pujol, la quantitat de diners que tenia la família a Banca Privada d’Andorra (BPA): «Tenien cinc milions. Pel banc no van passar les barbaritats de diners que s’ha publicat. Ni 900 milions ni res per l’estil», va deixar clar l’exconseller delegat, segons detalla la gravació de la compareixença a la qual va tenir accés l’agència EFE.

Miquel també va explicar que tres dels quatre germans van decidir mantenir ocults els diners que tenien el 2012 a Andorra a fundacions panamenyes enlloc de fer servir l’amnistia fiscal per regularitzar-los, cosa que no van fer «per evitar una crisi política».

 

El banquer andorrà va reconèixer al jutge que és «súper evident» que aquells diners eren «fiscalment irregulars» i, qüestionat sobre les raons per les quals van optar per ocultar-los a Panamà, va respondre: «No ho sé, perquè es podria haver fet a Barcelona, però potser les hagués trobat abans vostè».

«La resposta és interessant», li va fer saber llavors el magistrat, «perquè... Em vol explicar, llavors, interpretant les seves paraules, que fer-ho a Panamà és justament per què jo no la trobés? Disculpi que em citi, per què la justícia no la trobés?»

«Els bancs a Andorra», va respondre Miquel, «obren comptes a clients que no declaren en origen i han treballat durant molts anys per garantir la seva confidencialitat».

 

La regularització, al 2014 / Dos anys després de crear les fundacions, al juliol del 2014, va saltar a la llum que els Pujol tenien diners al Principat i segons explica l’exconseller delegat de BPA: «Quan va sortir la informació a la premsa, van pujar tots» per reunir-se i decidir declarar els seus diners. «Discutien entre ells i demanaven quedar-se a soles, però sí que hi havia algú que tenia més protagonisme», va assegurar fent referència a Jordi, el germà gran, que era partidari de «regularitzar».
 

Al final, va ser el propi Jordi l’únic que no va donar instruccions per transferir els seus diners a comptes de Banc de Madrid i procedir a la liquidació tributària perquè segons Miquel tenia un deute de 2,4 milions d’euros amb una societat mexicana i el que va fer és ordenar a BPA fer el traspàs d’aquella quantitat a comptes del país centreamericà.