Els consellers que integren la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera, més coneguda com a Comissió BPA, van decidir ahir continuar amb la seva funció després que diversos membres hagin posat en entredit en més d’una ocasió el seu bon funcionament i, per consegüent, la seva eficàcia. Alguns dels parlamentaris critiquen que les compareixences sovint «serveixen de poc» perquè «sota la clàusula de la confidencialitat» els citats no responen a allò que se’ls demana o fins i tot decideixen no assistir al Consell General. Entenen, doncs, que fins ara no s’ha aportat gaire més que divagacions i vagueries i que la comissió no està servint per posar llum al cas BPA. Amb tot, finalment, en la reunió que va tenir lloc ahir, els consellers van decidir continuar investigant amb l’esperança que les properes exposicions aportin informació rellevant.
En aquest sentit, cal indicar que encara estan pendents les compareixences del cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand), Carles Fiñana, –que voluntàriament va demanar concórrer– i la del president de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Albert Hinojosa. En aquest darrer cas, cal recordar que els consellers el van citar amb la intenció d’escoltar-lo abans que finalitzés l’any 2016 i que entrés en vigor l’Intercanvi Automàtic d’Informació amb l’objectiu de conèixer la situació dels comptes encara bloquejats. Hinojosa però, al·legant no voler alterar les negociacions per aconseguir la plena operativa de Vall Banc, s’ha negat de moment a concórrer. Sobre aquesta qüestió també hi hauria divergències internes, ja que part de l’oposició insisteix en el fet que assisteixi immediatament entenent que «el tema important és el perquè aquests comptes estan bloquejats» i per tant, perdria sentit si les explicacions no es donen fins que la situació s’hagi normalitzat.
Compareixença de Joan Pau Miquel/ Alguns dels membres de la Comissió BPA segueixen insistint perquè l’exconseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, així com altres dels processats, assisteixin al parlament. Referent a aquesta +possibilitat, els consellers demòcrates, que serien els més reticents, van manifestar que primer volen un informe del Consell Superior de la Justícia que avali la citació. Alguns membres consultats van considerar que tot plegat es tracta simplement «d’una maniobra dilatòria» per evitar la compareixença.
Segons fonts properes consultades, en la darrera reunió també s’hauria posat sobre la taula per part dels demòcrates la necessitat d’establir un reglament que garantís els drets dels processats. Una altra mesura que l’oposició creu que «només servirà per allargar» la feina de la comissió.
D’altra banda, durant la reunió també es va debatre sobre les recomanacions i mesures per aconseguir l’estabilitat financera d’Andorra. Entre els temes més destacats es valora l’ingrés al Fons Monetari Internacional (FMI) o la figura del pagador d’última instància. Així, l’assessor dels parlamentaris ja tindria un primer informe de valoració i ara estarien a l’espera de comparar-ho amb les conclusions dels assessors del Govern.
