Escaldes-Engordany
Joan Pau Miquel surt de la presó en arrest domiciliari monitoritzat
El TC considera que l’alarma social o la destrucció de proves ja no són arguments vàlids per estar reclòs
L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, va sortir ahir a la tarda del Centre Penitenciari de la Comella després de 22 mesos tancat. El Tribunal Constitucional (TC) va emetre i notificar ahir una sentència en la qual cessava la presó preventiva i ordenava que se li apliqui el règim d’arrest domiciliari amb control monitoritzat, tal com la defensa de Miquel havia demanat el juliol passat, quan la Justícia va acordar prorrogar per quarta vegada consecutiva la seva reclusió. El tribunal considera que l’alarma social o la destrucció de proves ja no són arguments vàlids per mantenir el tancament a la Comella i, per tant, rebutja els arguments aportats fins ara per la batlle instructora del cas, el Ministeri Fiscal, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de la Justícia (TS). La sentència, de 34 pàgines d’extensió, arriba després que el TC demanés informes al Centre Penitenciari, a la Policia i a la batlle instructora sobre la situació de la causa i sobre el sistema d’arrest domiciliari.
Així, l’única raó que es podia aplicar per mantenir la presó provisional, tal com exposa la sentència, és el risc de fuga. En aquest sentit, l’informe sol·licitat per l’Alt tribunal a la Policia sobre el control monitoritzat, explica que aquest sistema s’utilitza des de l’any 2000 i que aquest mes de febrer se substituirà per un de més eficient. Amb tot, destaca que les dimensions del país no garanteixen que una persona monitoritzada no es pugui escapar. Davant d’aquesta afirmació, el TC respon que no és un argument constitucional prou rellevant per denegar-li la llibertat provisional i recorda que altres processats amb petició de penes similars es troben en llibertat.
Pel que fa al patrimoni que Miquel pugui tenir fora de l’abast de la Justícia, el TC apunta que «l’argument dels béns que podrien estar sota el seu control –propis o de la seva família; reals, presumits o sospitats; a Andorra o a l’estranger– no és suficient per manca de concreció i de proves, virtualitat suficient per convertir en inoperant la protecció del dret constitucional a la llibertat, ni destruir el paràmetre legal de la proporcionalitat directa a la gravetat del delicte».
Els arguments de la sentència / La màxima autoritat judicial considera que s’estava fent un «prejudici» a Miquel i recorda que «ni la decisió d’imposar la presó provisional requereix una anticipació del judici ni la presó provisional mateixa és l’anticipació d’una pena que encara no s’ha imposat, ni s’hauria de donar per descomptada». I afegeix que «l’indici i la seva força compten davant la Batllia d’Instrucció per acordar el processament, però no per prorrogar a mantenir indefinidament la presó provisional».
També indica que Joan Pau Miquel ha estat 672 dies a la Comella i que la presó provisional no pot anar més enllà de la meitat de la presó ferma que se li pot arribar a imposar i que en aquest cas podria oscil·lar entre tres i vuit anys. «Les penes que podrien ser-li imposades, en cas de ser condemnat, van dels tres als vuit anys de presó, motiu pel qual hauria acomplert més de la meitat de la presó que podria correspondre-li amb la pena mínima», exposa la resolució de l’Alt tribunal.
Anul·lació de la resolució del TS / El Tribunal Constitucional dicta l’anul·lació de la resolució del Tribunal Superior del 24 d’octubre del 2016 i que s’oposava a l’arrest domiciliari sol·licitat per Miquel. Segons el TC però, «no hi ha una motivació substantiva clara» per part del Superior per prendre aquesta decisió, ja que fa «un judici massa esquemàtic per denegar l’arrest domiciliari sol·licitat».
Així, entén que la decisió del TS «ha vulnerat el dret constitucional a la llibertat del recurrent pel fet de prolongar en excés la seva presó provisional, sense aportar motius constitucionals suficients i proporcionats a la seva excepcionalitat i declarant també sense cap efecte l’última pròrroga més enllà de la data esmentada del 24 d’octubre del 2016, així com anul·lant en la seva totalitat la condemna en costes» imposada a l’exconseller delegat de l’entitat bancària.
Així, l’única raó que es podia aplicar per mantenir la presó provisional, tal com exposa la sentència, és el risc de fuga. En aquest sentit, l’informe sol·licitat per l’Alt tribunal a la Policia sobre el control monitoritzat, explica que aquest sistema s’utilitza des de l’any 2000 i que aquest mes de febrer se substituirà per un de més eficient. Amb tot, destaca que les dimensions del país no garanteixen que una persona monitoritzada no es pugui escapar. Davant d’aquesta afirmació, el TC respon que no és un argument constitucional prou rellevant per denegar-li la llibertat provisional i recorda que altres processats amb petició de penes similars es troben en llibertat.
Pel que fa al patrimoni que Miquel pugui tenir fora de l’abast de la Justícia, el TC apunta que «l’argument dels béns que podrien estar sota el seu control –propis o de la seva família; reals, presumits o sospitats; a Andorra o a l’estranger– no és suficient per manca de concreció i de proves, virtualitat suficient per convertir en inoperant la protecció del dret constitucional a la llibertat, ni destruir el paràmetre legal de la proporcionalitat directa a la gravetat del delicte».
Els arguments de la sentència / La màxima autoritat judicial considera que s’estava fent un «prejudici» a Miquel i recorda que «ni la decisió d’imposar la presó provisional requereix una anticipació del judici ni la presó provisional mateixa és l’anticipació d’una pena que encara no s’ha imposat, ni s’hauria de donar per descomptada». I afegeix que «l’indici i la seva força compten davant la Batllia d’Instrucció per acordar el processament, però no per prorrogar a mantenir indefinidament la presó provisional».
També indica que Joan Pau Miquel ha estat 672 dies a la Comella i que la presó provisional no pot anar més enllà de la meitat de la presó ferma que se li pot arribar a imposar i que en aquest cas podria oscil·lar entre tres i vuit anys. «Les penes que podrien ser-li imposades, en cas de ser condemnat, van dels tres als vuit anys de presó, motiu pel qual hauria acomplert més de la meitat de la presó que podria correspondre-li amb la pena mínima», exposa la resolució de l’Alt tribunal.
Anul·lació de la resolució del TS / El Tribunal Constitucional dicta l’anul·lació de la resolució del Tribunal Superior del 24 d’octubre del 2016 i que s’oposava a l’arrest domiciliari sol·licitat per Miquel. Segons el TC però, «no hi ha una motivació substantiva clara» per part del Superior per prendre aquesta decisió, ja que fa «un judici massa esquemàtic per denegar l’arrest domiciliari sol·licitat».
Així, entén que la decisió del TS «ha vulnerat el dret constitucional a la llibertat del recurrent pel fet de prolongar en excés la seva presó provisional, sense aportar motius constitucionals suficients i proporcionats a la seva excepcionalitat i declarant també sense cap efecte l’última pròrroga més enllà de la data esmentada del 24 d’octubre del 2016, així com anul·lant en la seva totalitat la condemna en costes» imposada a l’exconseller delegat de l’entitat bancària.