El Grup Parlamentari Liberal i el Grup Parlamentari Mixt van coincidir ahir en acusar el Govern d’incomplir el límit d’endeutament que fixa la coneguda com la Llei de la Regla d’Or. Els consellers de l’oposició es van mostrar convençuts que a finals de la legislatura l’Executiu superarà el 40% del PIB en endeutament, despesa màxima marcada per la llei. Aquest va ser un dels principals arguments amb els quals els consellers van defensar les dues esmenes a la totalitat del marc pressupostari 2016-2019 aprovat el passat mes de febrer però que, tal com marca la llei, s’ha de revisar de forma anual. Com era d’esperar, el vot en contra del grup demòcrata va impedir que cap de les dues esmenes a la totalitat prosperés. Per la seva banda, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va assegurar que el 2017 l’endeutament serà del 37,2% del PIB, una línia que també es mantindrà pel 2018 i que es preveu per sota del 37,9% pel 2019. Així doncs, Cinca va deixar clar que «amb els petits ajustos de la revisió acabarem aquest cicle per sota de tots els límits previstos».
L’oposició també va criticar fortament l’ús dels dividends d’Andorra Telecom per «maquillar» els pressupostos de l’Estat i que els números previstos per l’Executiu per les transferències comunals donin per segur que seguiran congelats fins a final de legislatura. En ambdos arguments va destacar l’intervenció del conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López que va afirmar que «el Govern excedirà el límit de despesa per una manca de planificació que no ha tingut en compte la baixada d’ingressos d’Andorra Telecom». El socialdemòcrata va considerar que les xifres facilitades per Govern sóc «poc creïbles» perquè «no s’ajusten a la realitat». Al seu entendre, «la gestió pressupostària evidencia clarament el fracàs i la inacció de les dues legislatures de DA» i «reflecteix totes les promeses incomplertes» del Govern de Martí.
En resposta a les acusacions del president del grup mixt, Cinca va opinar que els 54,6 milions d’euros previstos per les transferències als comuns «és la xifra més alta de la història» i és «suficient per cobrir les seves necessitats». També per part del grup demòcrata, el conseller Carles Enseñat va recordar que les quantitats que els comuns rebien abans de la crisi eren inferiors. Dues afirmacions a les quals López va contestar que «tan sobrats no deuen anar [els comuns] quan hem vist recentment importants pujades d’impostos, taxes i preus públics».
El president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, també va protagonitzar una de les intervencions més contundents de la sessió parlamentària afirmant que «el Marc Pressupostari se salta la Llei de la Regla d’Or» en sobrepassar la limitació d’endeutament en 209 milions d’euros. Segons va indicar Pintat, la quantitat esmentada prové dels deutes dels organismes públics com l’INAF, Ctrasa, l’AREB, Andorra Turisme, l’Sdadv, l’Institut d’Estudis Andorrans i el Consell Regulador del Joc. En base aquest fet, el liberal va demanar al cap de Govern «que davant una situació com aquesta [d’incompliment de la llei] hauria de cessar al ministre de Finances».
Coincidint amb López, el conseller liberal va exigir al Govern que «adeqüi el Marc Pressupostari a la realitat i no als seus convenciments i voluntats polítiques» i va remarcar que «el Govern no ha fet els deures en la contenció de la despesa». Al seu entendre, amb el marc s’evidencia que l’Executiu «va per lliure i no vol ser controlat per molt que digui el contrari» i va catalogar la revisió «d’un full d’Excel on es canvien els números per fer quadrar les dades».
Per la seva banda, el conseller per Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, va indicar que compartia l’opinió de López i Pintat i va posar en dubte que el Govern compleixi els compromisos d’endeutament. «Si no es compleix la llei no es poden sanejar els comptes», va apuntar. I va criticar que el Marc Pressupostari sigui «una llei elàstica que s’adapta a conveniència de qui governa».
El conseller Carles Enseñat va ser l’encarregat de defensar la posició del grup demòcrata indicant que «és una molt bona llei, i si l’haguéssim tingut abans no hauríem arribat a aquests punts».
«Previsions de creixement inflades»/ Els socialdemòcrates també van argumentar l’esmena a la totalitat assegurant que les previsions de creixement calculades pel Govern estan «inflades». Són dades, va manifestar, calculades en relació al creixement dels països veïns «però no es pot extrapolar al nostre país». Per rebatre l’argument, el titular de Finances va detallar que les previsions del PIB d’Espanya i França pel període comprés entre 2016 i 2019 són més elevats. «Són previsions volgudament conservadores», va destacar Cinca.
