Escaldes-Engordany
Experts en economia, «sorpresos» davant la «lentitud» del ‘cas BPA’
Les lletrades de la Plataforma d’afectats afirmen que l’afer interessa i l’exposaran a Nova York
Catedràtics en dret mercantil i constitucional, polítics, periodistes, inversors i experts en economia d’arreu del món van participar dijous i divendres de la setmana passada en un Congrés Internacional a Madrid sota el títol Capitalisme Ciutadà. A les jornades, centrades en debatre el paper que han de tenir els governs per vetllar per la protecció dels petits inversors davant el poder de la banca, es va parlar sobre la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) i de Banco Madrid. Les advocades Anna Solé i Gema Martínez, líders de la Plataforma d’afectats per BPA, van ser convidades al congrés per tal d’explicar el procés d’intervenció de l’entitat bancària andorrana. Segons van explicar en declaracions a EL PERIÒDIC, «els assistents es van quedar molt sorpresos del cas, especialment pel temps que estan trigant perquè els clients puguin recuperar els seus diners». «Juristes d’arreu del món es sorprenen del que s’està practicant en aquest país», van sentenciar.
Les dues lletrades van assegurar que el tema «sorprèn i preocupa» fora del país, la qual cosa s’evidencia «perquè arran d’aquesta ponència ens han convidat el febrer de l’any que ve a fer una conferència sobre el cas BPA a Nova York». «No és cert, com diu el cap de Govern, que el tema ja no interessa i que ja està tancat», van apuntar. I van afegir que «imagina’t si hi ha interès legal més enllà de les nostres fronteres per saber com acabarà aquest afer que ens han convidat als Estats Units». Ambdues coincideixen en recalcar que els experts assistents al Congrés Internacional «no es podien creure la lentitud» i «se sorprenien, sobretot, que BPA encara no s’hagi liquidat i que des del mes de maig que està operatiu Vall Banc no s’operi ni amb renda variable ni amb dòlars». «Comparaven la situació amb Banco Madrid que es va liquidar en un mes i mig», constataven.
«No interessa el tema Pujol» / Les lletrades que lideren la plataforma d’afectats van indicar que durant el congrés «ningú ens va preguntar per la trama de la família Pujol, no interessa», ja que es considera que aquesta és una explicació política però el que preocupa és la cobertura legal de l’actuació de les institucions andorranes. «Jurídicament el que s’està fent no té cobertura, més enllà de si l’origen de la intervenció és perquè Espanya volia dades bancàries de la família Pujol», va deixar clar Solé.
En aquesta línia, l’advocada va exposar que els experts en economia es preguntaven què passaria i quin paper jugarien les entitats del Principat en cas de repetir-se una situació similar amb un altre banc. I constataven que «no hi ha cap altre banc que s’hagi trobat amb aquesta situació, no hi ha precedents», ja que, tal com van recordar i com han admès diverses vegades tant Toni Martí com Jordi Cinca, «BPA era una entitat solvent que es va intervenir per por a la descapitalització».
La mala imatge d’Andorra / Les dues advocades van lamentar la «mala imatge» que afirmen que es té d’Andorra a l’exterior, especialment després de la crisi de BPA. «La gent, a fora, té la imatge que a Andorra només es ve a blanquejar i no tots els clients de BPA eren veneçolans», va remarcar Martínez. En aquest sentit, va lamentar que «haguem de defensar la plaça financera andorrana allà on anem perquè els polítics no ho fan». «Vam defensar la presumpció d’innocència de tots els clients que encara segueixen atrapats a BPA sense explicació, perquè que estiguin bloquejats no vol dir que hi hagi proves d’accions il·lícites», va manifestar.
Al seu entendre, és necessari deixar clar a nivell internacional que «Andorra no és un país de blanquejadors» i, per això, «cal explicar la realitat de la situació de tots els clients de BPA, dels que segueixen bloquejats i dels que han passat a Vall Banc».
Les representants legals d’alguns dels afectats van considerar que el cas BPA també ha influenciat «de manera indirecta amb la mala imatge que s’ha donat de país» en el fet que Andorra estigui entre els candidats de la llista de paradisos fiscals, així com que el Parlament de Catalunya no vulgui tractes amb empreses vinculades al Principat.
Al congrés també es van analitzar casos com el de Bankia o el frau de Volkswagen.
Les dues lletrades van assegurar que el tema «sorprèn i preocupa» fora del país, la qual cosa s’evidencia «perquè arran d’aquesta ponència ens han convidat el febrer de l’any que ve a fer una conferència sobre el cas BPA a Nova York». «No és cert, com diu el cap de Govern, que el tema ja no interessa i que ja està tancat», van apuntar. I van afegir que «imagina’t si hi ha interès legal més enllà de les nostres fronteres per saber com acabarà aquest afer que ens han convidat als Estats Units». Ambdues coincideixen en recalcar que els experts assistents al Congrés Internacional «no es podien creure la lentitud» i «se sorprenien, sobretot, que BPA encara no s’hagi liquidat i que des del mes de maig que està operatiu Vall Banc no s’operi ni amb renda variable ni amb dòlars». «Comparaven la situació amb Banco Madrid que es va liquidar en un mes i mig», constataven.
«No interessa el tema Pujol» / Les lletrades que lideren la plataforma d’afectats van indicar que durant el congrés «ningú ens va preguntar per la trama de la família Pujol, no interessa», ja que es considera que aquesta és una explicació política però el que preocupa és la cobertura legal de l’actuació de les institucions andorranes. «Jurídicament el que s’està fent no té cobertura, més enllà de si l’origen de la intervenció és perquè Espanya volia dades bancàries de la família Pujol», va deixar clar Solé.
En aquesta línia, l’advocada va exposar que els experts en economia es preguntaven què passaria i quin paper jugarien les entitats del Principat en cas de repetir-se una situació similar amb un altre banc. I constataven que «no hi ha cap altre banc que s’hagi trobat amb aquesta situació, no hi ha precedents», ja que, tal com van recordar i com han admès diverses vegades tant Toni Martí com Jordi Cinca, «BPA era una entitat solvent que es va intervenir per por a la descapitalització».
La mala imatge d’Andorra / Les dues advocades van lamentar la «mala imatge» que afirmen que es té d’Andorra a l’exterior, especialment després de la crisi de BPA. «La gent, a fora, té la imatge que a Andorra només es ve a blanquejar i no tots els clients de BPA eren veneçolans», va remarcar Martínez. En aquest sentit, va lamentar que «haguem de defensar la plaça financera andorrana allà on anem perquè els polítics no ho fan». «Vam defensar la presumpció d’innocència de tots els clients que encara segueixen atrapats a BPA sense explicació, perquè que estiguin bloquejats no vol dir que hi hagi proves d’accions il·lícites», va manifestar.
Al seu entendre, és necessari deixar clar a nivell internacional que «Andorra no és un país de blanquejadors» i, per això, «cal explicar la realitat de la situació de tots els clients de BPA, dels que segueixen bloquejats i dels que han passat a Vall Banc».
Les representants legals d’alguns dels afectats van considerar que el cas BPA també ha influenciat «de manera indirecta amb la mala imatge que s’ha donat de país» en el fet que Andorra estigui entre els candidats de la llista de paradisos fiscals, així com que el Parlament de Catalunya no vulgui tractes amb empreses vinculades al Principat.
Al congrés també es van analitzar casos com el de Bankia o el frau de Volkswagen.