Escaldes-Engordany
La Llei de pressupost del 2017 preveu 25 milions de dèficit
Les pèrdues per a l’any que ve apunten a una reducció del 9,27% en comparació amb el 2016
El ministre de Finances, Jordi Cinca, va simbolitzar ahir, amb l’entrega d’un llapis de memòria al síndic general, Vicenç Mateu, l’entrada a tràmit parlamentari del projecte de llei de pressupost 2017, aprovat pel Govern en la darrera sessió del Consell de Ministres. El projecte de llei del pressupost preveu uns ingressos de 415.119.073 d’euros i unes despeses de 440.729.881 d’euros. Així doncs, el dèficit de gestió previst per al 2017 és de 9.799.559 euros, el que suposa una disminució del 2,09% respecte l’exercici anterior. Si a aquest li sumem les despeses financeres, el dèficit de caixa previst és de 25.610.808,31 euros, el que suposa una reducció del dèficit del 9,27% respecte al pressupost del 2016, que va ser de poc més de 28 milions d’euros.
Pel que fa a les xifres globals, el ministre de Finances va incidir en què s’ha intentat adaptar al màxim el pressupost a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, i de l’estabilitat pressupostària i fiscal que preveu l’adaptació als seus paràmetres abans del 2019. Per això no va dubtar a parlar del doble significat d’aquestes xifres. D’una banda, «vol dir que estem dins de les previsions i que ho fem amb certa antelació, ja que són objectius que s’hauran de complir en tres anys i ja els estem assolint avui en dia». D’altra banda, «en termes més macroeconòmics, això vol dir que ens situem en una previsió de dèficit per sota de l’1% del PIB. Quan ho comparem amb qualsevol país del nostre entorn es tradueix en un pressupost força ajustat i molt d’acord amb l’economia del país. Avancem cap a l’equilibri pressupostari. Les xifres són millors de les previstes».
Motius de l'augment / «Estem assentant un model fiscal modern i jove», va apuntar Cinca per explicar els motius pels quals els ingressos han augmentat del 2016 al 2017 en més de 20 milions d’euros (de 395 a 415, aproximadament).
Per començar va deixar clar que es tracta del primer any que es pot pressupostar amb totes les figures impositives que s’han creat als darrers quatre anys, havent estat vigents almenys un exercici. Ja no hi ha res nou i, per tant, «també tenim més coneixements i dades reals a l’hora de projectar les xifres».
També s’ha de tenir present que la base dels obligats tributaris és molt baixa i qualsevol alteració acaba tenint un gran impacte al pressupost. El darrer exercici es va veure afectat per algunes deduccions que preveu la llei de societats, fruit de transaccions pagant l’impost de plusvàlues; en canvi, aquest any no s’ha donat aquest fet i les projeccions de l’impost de societats són més favorables, però, sobretot, segons Cinca, «recollim l’impacte d’una millora substancial en la recaptació de l’IRPF»; una projecció més generosa per al 2017, a la vista de com ha evolucionat i com s’ha liquidat al 2016.
També apunta Cinca a un darrer impacte en els impostos directe, principalment en el de la renda dels no-residents: «Sabem que aquest any ha entrat en vigor el CDI amb Espanya i França; això ens feia preveure una disminució important en la recaptació, però ha sigut amb menys quantitat i percentatge del que havíem previst. Així que pressupostarem en base a la realitat del 2016 i això també ens ha fet recuperar part d’aquests ingressos». Aquest ha augmentat en més d’un 21% i és juntament amb els ingressos patrimonials –al voltant del 15%– el que més ha afectat en els ingressos. Andorra Telecom, amb un benefici molt per sobre de l’esperat, ha estat un dels grans col·laboradors en fer pujar els interessos en gairebé 20 milions al darrer any.
Les despeses pugen un 7,3% / Les despeses és l’altra cara de la moneda. Puja menys en percentatge, però més en xifres. Per una banda, hi ha les corrents, de 380 milions, el que suposa un increment del 3,1% respecte a l’anterior pressupost. El creixement inclou l’augment de la transferència tant de la CASS com el SAAS. I per l’altra banda, les de capital, d’uns 60 milions, el que suposa una pujada de l’11,2% en les inversions previstes. En total, la variació és d’un 7,3%.
Pel que fa a les xifres globals, el ministre de Finances va incidir en què s’ha intentat adaptar al màxim el pressupost a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, i de l’estabilitat pressupostària i fiscal que preveu l’adaptació als seus paràmetres abans del 2019. Per això no va dubtar a parlar del doble significat d’aquestes xifres. D’una banda, «vol dir que estem dins de les previsions i que ho fem amb certa antelació, ja que són objectius que s’hauran de complir en tres anys i ja els estem assolint avui en dia». D’altra banda, «en termes més macroeconòmics, això vol dir que ens situem en una previsió de dèficit per sota de l’1% del PIB. Quan ho comparem amb qualsevol país del nostre entorn es tradueix en un pressupost força ajustat i molt d’acord amb l’economia del país. Avancem cap a l’equilibri pressupostari. Les xifres són millors de les previstes».
Motius de l'augment / «Estem assentant un model fiscal modern i jove», va apuntar Cinca per explicar els motius pels quals els ingressos han augmentat del 2016 al 2017 en més de 20 milions d’euros (de 395 a 415, aproximadament).
Per començar va deixar clar que es tracta del primer any que es pot pressupostar amb totes les figures impositives que s’han creat als darrers quatre anys, havent estat vigents almenys un exercici. Ja no hi ha res nou i, per tant, «també tenim més coneixements i dades reals a l’hora de projectar les xifres».
També s’ha de tenir present que la base dels obligats tributaris és molt baixa i qualsevol alteració acaba tenint un gran impacte al pressupost. El darrer exercici es va veure afectat per algunes deduccions que preveu la llei de societats, fruit de transaccions pagant l’impost de plusvàlues; en canvi, aquest any no s’ha donat aquest fet i les projeccions de l’impost de societats són més favorables, però, sobretot, segons Cinca, «recollim l’impacte d’una millora substancial en la recaptació de l’IRPF»; una projecció més generosa per al 2017, a la vista de com ha evolucionat i com s’ha liquidat al 2016.
També apunta Cinca a un darrer impacte en els impostos directe, principalment en el de la renda dels no-residents: «Sabem que aquest any ha entrat en vigor el CDI amb Espanya i França; això ens feia preveure una disminució important en la recaptació, però ha sigut amb menys quantitat i percentatge del que havíem previst. Així que pressupostarem en base a la realitat del 2016 i això també ens ha fet recuperar part d’aquests ingressos». Aquest ha augmentat en més d’un 21% i és juntament amb els ingressos patrimonials –al voltant del 15%– el que més ha afectat en els ingressos. Andorra Telecom, amb un benefici molt per sobre de l’esperat, ha estat un dels grans col·laboradors en fer pujar els interessos en gairebé 20 milions al darrer any.
Les despeses pugen un 7,3% / Les despeses és l’altra cara de la moneda. Puja menys en percentatge, però més en xifres. Per una banda, hi ha les corrents, de 380 milions, el que suposa un increment del 3,1% respecte a l’anterior pressupost. El creixement inclou l’augment de la transferència tant de la CASS com el SAAS. I per l’altra banda, les de capital, d’uns 60 milions, el que suposa una pujada de l’11,2% en les inversions previstes. En total, la variació és d’un 7,3%.