Andorra la Vella
Cinca desvincula les decisions del Govern amb la feina de Mateu a BPA
El ministre diu que els correus evidencien que van actuar «al marge» de l’assessorament
El ministre portaveu, Jordi Cinca, va assegurar ahir que no existeix cap vincle entre les decisions que el Govern va prendre entre 2012 i 2013 i la relació laboral que tenia la ja exconsellera general Meritxell Mateu amb la societat panamenya Landstreet controlada per Banca Privada d’Andorra (BPA). El ministre va apuntar que en els mateixos correus electrònics que dimarts van sortir a la llum i que comprometien a Mateu es posa «molt clarament de relleu que el Govern va gestionar tot el dossier vinculat a la proposta que va arribar de la companyia d’assegurances Allianz al marge i sense cap mena de vincle a la feina que se li hagués pogut contractar a la senyora Mateu per part de BPA».
El també responsable de la cartera de Finances va fer les primeres valoracions de la dimissió de la exparlamentària just 24 hores després de l’anunci. Preguntat pels periodistes, Cinca va recordar que finalment el projecte presentat per Allianz «no va acabar prosperant» perquè «implicava una sèrie de modificacions legislatives que un cop valorades es va creure que en aquest moment no convenien a Andorra o generaven suficients dubtes com perquè el projecte no prosperés». Aquest fet constata, segons el ministre, «que no hi ha cap vincle entre les decisions que va acabar prenent el Govern i els treballs que va fer la senyora Mateu» i que, en tot cas, va reiterar, «només ella pot explicar».
El paper de la fiscalia / El portaveu de l’Executiu no va voler entrar a valorar si la fiscalia ha d’actuar d’ofici per investigar el cas Mateu. «La fiscalia, si a través dels elements que pugui tenir creu que ha d’intervenir ho farà, però en tot cas és una qüestió que li correspon a ella», va opinar. En el mateix sentit es va dirigir al PS i SDP que consideren que l’afer no s’ha tancat. «Si creuen que han d’impulsar qualsevol acció també estan amb la seva llibertat de fer-ho», va afirmar. Cinca únicament es va limitar a dir que cal «respectar i agrair» la decisió de Mateu.
Bonell proposa fer un codi ètic / La subsíndica general, Mònica Bonell, considera necessària, arran dels esdeveniments que han portat Mateu a dimitir, una revisió del Reglament del Consell General o, fins i tot, que cada grup parlamentari estableixi el seu codi ètic en el qual es fixin les incompatibilitats dels consellers a ple temps, segons va informar ahir l’ANA. Bonell va assenyalar que la Sindicatura no promourà una modificació del Reglament si no hi ha el consens de tots els grups. Pel que fa a la proposta de codi ètic, la subsíndica va afegir que es tracta d’una opinió a títol personal, i que el grup parlamentari demòcrata encara no ha tractat la qüestió.
Bonell també va informar que la Sindicatura va elaborar un informe analitzant el règim d’incompatibilitats dels consellers generals, tal com va sol·licitar el president del grup mixt, Pere López, i que s’ha tramès a tots els grups parlamentaris. El document posa de manifest que el règim d’inelegibilitats i d’incompatibilitats del Consell General incideix exclusivament en els càrrecs i funcionaris públics, però no regula els interessos econòmics ni les activitats professionals privades, a diferència dels models francès i espanyol.
D’altra banda, pel que fa a la vulneració de l’article 8 del Reglament del Consell General, que prohibeix utilitzar la condició de parlamentari per a l’exercici d’activitats privades, l’informe assenyala que el propi Reglament no precisa quins serien els mecanismes a posar dempeus i qui ho hauria de fer.
La Junta de Presidents va servir també per informar de la recepció, de la dimissió de Mateu com a consellera general. La carta va ser ratificada per la Sindicatura i es va trametre al cap de Govern, per tal que activi el mecanisme de substitució. Està previst que el nou conseller general, Antoni Missé, pugui prendre possessió del seu càrrec el proper 20 d’octubre.
SDP creu que Martí ha de demanar explicacions i arribar al fons del cas
El també responsable de la cartera de Finances va fer les primeres valoracions de la dimissió de la exparlamentària just 24 hores després de l’anunci. Preguntat pels periodistes, Cinca va recordar que finalment el projecte presentat per Allianz «no va acabar prosperant» perquè «implicava una sèrie de modificacions legislatives que un cop valorades es va creure que en aquest moment no convenien a Andorra o generaven suficients dubtes com perquè el projecte no prosperés». Aquest fet constata, segons el ministre, «que no hi ha cap vincle entre les decisions que va acabar prenent el Govern i els treballs que va fer la senyora Mateu» i que, en tot cas, va reiterar, «només ella pot explicar».
El paper de la fiscalia / El portaveu de l’Executiu no va voler entrar a valorar si la fiscalia ha d’actuar d’ofici per investigar el cas Mateu. «La fiscalia, si a través dels elements que pugui tenir creu que ha d’intervenir ho farà, però en tot cas és una qüestió que li correspon a ella», va opinar. En el mateix sentit es va dirigir al PS i SDP que consideren que l’afer no s’ha tancat. «Si creuen que han d’impulsar qualsevol acció també estan amb la seva llibertat de fer-ho», va afirmar. Cinca únicament es va limitar a dir que cal «respectar i agrair» la decisió de Mateu.
Bonell proposa fer un codi ètic / La subsíndica general, Mònica Bonell, considera necessària, arran dels esdeveniments que han portat Mateu a dimitir, una revisió del Reglament del Consell General o, fins i tot, que cada grup parlamentari estableixi el seu codi ètic en el qual es fixin les incompatibilitats dels consellers a ple temps, segons va informar ahir l’ANA. Bonell va assenyalar que la Sindicatura no promourà una modificació del Reglament si no hi ha el consens de tots els grups. Pel que fa a la proposta de codi ètic, la subsíndica va afegir que es tracta d’una opinió a títol personal, i que el grup parlamentari demòcrata encara no ha tractat la qüestió.
Bonell també va informar que la Sindicatura va elaborar un informe analitzant el règim d’incompatibilitats dels consellers generals, tal com va sol·licitar el president del grup mixt, Pere López, i que s’ha tramès a tots els grups parlamentaris. El document posa de manifest que el règim d’inelegibilitats i d’incompatibilitats del Consell General incideix exclusivament en els càrrecs i funcionaris públics, però no regula els interessos econòmics ni les activitats professionals privades, a diferència dels models francès i espanyol.
D’altra banda, pel que fa a la vulneració de l’article 8 del Reglament del Consell General, que prohibeix utilitzar la condició de parlamentari per a l’exercici d’activitats privades, l’informe assenyala que el propi Reglament no precisa quins serien els mecanismes a posar dempeus i qui ho hauria de fer.
La Junta de Presidents va servir també per informar de la recepció, de la dimissió de Mateu com a consellera general. La carta va ser ratificada per la Sindicatura i es va trametre al cap de Govern, per tal que activi el mecanisme de substitució. Està previst que el nou conseller general, Antoni Missé, pugui prendre possessió del seu càrrec el proper 20 d’octubre.
SDP creu que Martí ha de demanar explicacions i arribar al fons del cas
El partit Socialdemocràcia i Progrés (SDP) considera que el cap de Govern, Toni Martí, «té un punt de responsabilitat en demanar explicacions per arribar al fons de la qüestió» del cas Mateu. El conseller general del grup mixt per SDP, Víctor Naudi, va deixar clar que «el tema no queda tancat» amb la dimissió de Meritxell Mateu i que «cal esbrinar fins on arriben els fets i si hi ha alguna altra persona implicada», ja que en els correus electrònics que van sortir dimarts a la llum i que comprometien la demòcrata «apareix també el nom del ministre Alcobé».
Per tot, Naudi opina que la fiscalia té prou elements com per actuar d’ofici i investigar el cas. Creu que no els correspon als grups parlamentaris anar davant de la justícia però adverteix que si no hi ha cap acció «pressionarem perquè s’investigui».
«Una falta molt greu» / El conseller també destaca que la dimissió «era inevitable» i «d’esperar». En aquest sentit, va recordar que SDP va demanar des del primer moment la dimissió de la ja exparlamentària per vulnerar l’article 8 del Reglament del Consell General en què es prohibeix que un conseller pugui utilitzar el seu càrrec per dur a terme activitats privades. «Queda clar que ha utilitzat el seu càrrec per fer mercantilisme», sentencia. I afegeix que «es tracta d’una falta molt greu» i que la seva renúncia «tot i trigar una mica era necessària per fer un favor al partit i al Consell General».