Escaldes-Engordany
DA vol pena de presó per qui reveli «informació reservada»
L’esborrany de la llei de transparència diu que el Govern pot blindar informació per «seguretat»
El Grup Parlamentari Demòcrata vol modificar el Codi Penal perquè inclogui una pena de presó de fins a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys a aquelles persones que revelin «informació qualificada com a reservada». Així s’exposa a l’esborrany de la Proposició de llei qualificada de transparència, incompatibilitats i conflictes d’interès en el sector públic que Demòcrates per Andorra (DA) ha presentat a la resta de grups parlamentaris i al qual també ha tingut accés EL PERIÒDIC. El text però, no especifica quin tipus d’informació pot ser classificada com a reservada ni tampoc detalla què pot motivar aquesta decisió. Únicament indica que la decisió de classificar una informació reservada «correspon exclusivament al Govern» i que només podrà fer-ho «per raons de seguretat i interès públics». La resolució de classificació estarà sotmesa al control judicial, «d’acord amb la legislació sobre el control dels actes del Govern».
En qualsevol cas, el document, mitjançant l’article 10, informa que el període en el qual dita informació no serà pública no pot excedir els 40 anys. «La declaració serà sempre motivada, expressant la finalitat de seguretat o d’interès públic que la justifica, i especificarà les persones o òrgans que poden tenir accés a la informació i la durada del règim de classificació, que en cap cas podrà excedir de 40 anys», apunta.
Guardar el secret/ Els assumptes declarats com a informació reservada i que, per tant, estaran blindats «seran coneguts només per aquelles persones expressament facultades». Aquestes persones, especifica l’esborrany, «n’han de guardar secret». Així mateix, les persones no autoritzades que arribin a conèixer una informació amb aquesta classificació i en siguin conscients «estan obligades a mantenir-ne el secret i posar-ho en coneixement de la Secretaria General del Govern». En cas contrari, s’originaran «les responsabilitats penals i disciplinàries que determini la legislació vigent».
Pel que fa als membres del Consell General, el document explica que podran excedir a la informació reservada «que determini el seu Reglament» i sempre també obligats a no fer pública la informació.
Conflictes d’interès / En el mateix document elaborat per DA es posa de manifest que, en cas d’existir un conflicte entre l’interès públic i l’interès propi de les persones que intervenen en les decisions d’institucions públiques, aquestes ho hauran de comunicar i abstenir-se.
L’esborrany del grup demòcrata no preveu incompatibilitats entre ser conseller general i treballar al sector privat
En qualsevol cas, el document, mitjançant l’article 10, informa que el període en el qual dita informació no serà pública no pot excedir els 40 anys. «La declaració serà sempre motivada, expressant la finalitat de seguretat o d’interès públic que la justifica, i especificarà les persones o òrgans que poden tenir accés a la informació i la durada del règim de classificació, que en cap cas podrà excedir de 40 anys», apunta.
Guardar el secret/ Els assumptes declarats com a informació reservada i que, per tant, estaran blindats «seran coneguts només per aquelles persones expressament facultades». Aquestes persones, especifica l’esborrany, «n’han de guardar secret». Així mateix, les persones no autoritzades que arribin a conèixer una informació amb aquesta classificació i en siguin conscients «estan obligades a mantenir-ne el secret i posar-ho en coneixement de la Secretaria General del Govern». En cas contrari, s’originaran «les responsabilitats penals i disciplinàries que determini la legislació vigent».
Pel que fa als membres del Consell General, el document explica que podran excedir a la informació reservada «que determini el seu Reglament» i sempre també obligats a no fer pública la informació.
Conflictes d’interès / En el mateix document elaborat per DA es posa de manifest que, en cas d’existir un conflicte entre l’interès públic i l’interès propi de les persones que intervenen en les decisions d’institucions públiques, aquestes ho hauran de comunicar i abstenir-se.
L’esborrany del grup demòcrata no preveu incompatibilitats entre ser conseller general i treballar al sector privat
L’esborrany de la Proposició de la llei qualificada de transparència, incompatibilitats i conflictes d’interès en el sector públic elaborat per DA no contempla disconformitats entre ser conseller general i treballar al sector privat. Per tant, i pensant en el cas de la consellera demòcrata Meritxell Mateu que els darrers dies ha centrat l’actualitat mediàtica del país, amb la llei proposada pel grup demòcrata tampoc seria incompatible la seva feina com a parlamentària amb la d’assessora de BPA.
Tot i que el síndic general, Vicenç Mateu, va admetre en declaracions als mitjans de comunicació que caldria revisar la legislació actual, ja que «potser s’ha estat molt curós amb la incompatibilitat entre càrrecs públics, però no entre càrrec públic i activitat privada», l’esborrany de DA no en fa cap esment. Concretament, en el capítol quart de la llei dedicat a les incompatibilitats amb activitats privades remunerades, hi consta que «l’exercici d’activitats professionals o laborals per part dels membres del Consell General i comuns es regirà per la seva normativa específica» i, per tant, no afegeix cap incís en el reglament actual.
El que sí que canvia i que també afectarà els membres del Consell General és l’obligatorietat de declarar tota l’activitat laboral, pública o privada, així com els béns tant de propietat com de familiars. Així, doncs, amb la proposta demòcrata –i seguint amb el cas Mateu– la consellera hauria d’haver declarat la seva feina d’assessorament a BPA, malgrat que no hagués estat incompatible amb la feina de parlamentària.
Així mateix, l’article 20 de l’esborrany també fa referència a la prohibició de polítics i alts càrrecs d’exercir «una activitat remunerada, pública o privada, addicional al seu lloc de treball», ja que han de tenir «dedicació exclusiva» al seu càrrec. Aquest apartat tampoc inclou els representants electes del Consell General i dels comuns.