PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Govern endurirà el Codi Penal després del tiroteig a l'edifici de la Policia

El delicte d’amenaces no condicionals amb arma o reiterades passaran a ser delicte major / Espot informa que el text inclourà modificacions en la tipificació dels delictes de corrupció

Per LÍDIA RAVENTÓS

El ministre d’Aferes Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot, entra al Consell General, ahir.
El ministre d’Aferes Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot, entra al Consell General, ahir. | TONY LARA
El ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot, va anunciar ahir una modificació del Codi Penal «molt puntual» del delicte d’amaneces no condicionals quan es facin amb arma o de manera reiterada. Amb el canvi, segons va explicar Espot, aquest delicte passarà a estar tipificat com a delicte major i, per tant, la pena mínima serà superior als dos anys de presó. Així ho va explicar ahir durant la seva compareixença a la Comissió Legislativa d’Interior per presentar els projectes en àmbits de Justícia i Interior per al 2016 i on va destacar que la modificació està relacionada amb el cas de l’exsotsoficial de la Policia que va disparar contra l’edifici administrtiu de l’Obac. Els fets van tenir lloc a finals de febrer i l’ara exagent va reconèixer ser-ne l’autor i es va acollir a la jubilació anticipada.

El titular de la cartera de Justícia va apuntar que «és important que les lleis no deixin de ser normes dinàmiques i que s’han d’adaptar a cada moment». En aquest sentit, va afirmar que «ens hem adonat que el Codi Penal no era prou rigororós en un un cas concret com la tipificació dels delictes d’amenaces no condicionals amb el marc de pena aplicable». I per tant, va afegir, «no donava satisfacció a les necessitats de política criminal».

Altres modificacions/ Segons va avançar Espot, la modificació de la llei entrarà a tràmit parlamentari en les properes setmanes i abordarà també dues qüestions més. Per una banda, el text inclourà les recomanacions fetes pel Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO) per tal que el Principat superi la tercera avaluació d’aquest organisme que tindrà lloc aquesta tardor i en la qual també caldrà afegir les recomanacions pel que fa a la Llei de partits polítics i especificament pel seu finançament. En referència a aquests canvis, el ministre va recordar que «ja es van fer unes modificacions importants a la llei de partits polítics però se n’han de fer més» ja que les recomanacions del GRECO són cada vegada més estrictes i «per tant, com més rigoroses són, més moficacions hem de fer». 

D’altra banda, la modificació també vol implementar una directiva de la Unió Europea per donar compliment a l’Acord Monetari «que el nostre país va signar i va ratificar en matèria de protecció, de creació autèntica i de circulació de monedes d’euro».

Noves lleis en tràmit/ El ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia també va exposar que en breu entrarà a tràmit parlamentari la llei del notariat. Així mateix, el ministeri treballa amb la llei de la Policia, de Bombers i d’Agents Penitenciaris de cara al juliol. Pel que fa aquesta darrera, Espot va exposar que obriran un concurs per cobrir les tres places vacants del centre penitenciari on també s’estan estudiant projectes per evitar riscos i abusos dels presos amb discapacitat intel·lectual, així com facilitar la reincersió laboral de tots els interns.

L’Executiu treballa també en el Codi de Procediment Civil amb la intenció que pugui entrar a tràmit parlamentari a finals d’aquest any. Xavier Espot va subratllar també la feina que s’està duent a terme per la creació d’una Àrea de Cooperació Judicials i Relacionals Internacionals, en la qual s’incorporarà un jurista de cara a l’any vinent. Una àrea que el ministre va qualificar de «cabdal» pels compromisos internacionals que s’estan duent a terme i una figura necessària ja que representarà Andorra davant del GRECO. 

Nou marc normatiu per la videovigilància als carrers
L’Executiu treballa en la Llei de seguretat pública amb l’objectiu d’entrar-la a tràmit parlamentari de cara a l’any que ve. Així, durant aquest any, el Ministeri d’Afers Socials, Interior i Justícia podrà treballar-la a fons ja que, segons va comunicar ahir el seu titular, es tracta d’un text «relativament complex perquè ha de tractar moltes qüestions». Entre aquestes, es troba la videovigilància als carrers.
 
En aquest sentit, el ministre Xavier Espot, va remarcar que «aquí no disposem d’un marc normatiu suficient comp per poder implementar amb garanties la videovigilància als carrers». També va agregar que el país tampoc compta amb legislació referent a les mostres d’ADN «important de cara a les investigacions policials».
 
Per tot, va recalcar que no es tracta només d’actualitzar els decrets actuals, sinó que també «hi ha altres qüestions que haurem d’incloure en aquesta llei i que fins ara no teníem regulades». 
PUBLICITAT
PUBLICITAT