PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Augmenten els afectats pel cas BPA adherits a col·lectius

La darrera entitat, nascuda a les xarxes, ha creat una web per gestionar les demandes

Per JOSEP ROMERO

Façana de l’oficina de Banca Privada d’Andorra situada a la plaça Rebes de la parròquia d’Andorra la Vella.
Façana de l’oficina de Banca Privada d’Andorra situada a la plaça Rebes de la parròquia d’Andorra la Vella. | Tony Lara
Més d’un centenar de clients de BPA que intenten recuperar els seus diners bloquejats a l’entitat bancària s’han adherit a la nova plataforma d’afectats que es va constituir la setmana passada al Principat i que ha estat impulsada per dos advocades, un funcionari de la Batllia i un empresari del país. La iniciativa va néixer a través de les xarxes socials després que es convoqués, via whatsapp, una reunió en el despatx professional d’una de les juristes, afegint-se a d’altres propostes aparegudes amb les mateixes finalitats. Justament aquesta mateixa setmana una vuitantena de clients van entrar una demanda judicial per intentar recuperar els diners que tenen bloquejats a l’entitat bancària. 
 
La nova plataforma ha creat una pàgina web, www.afectatsbpa.com, mitjançant la qual totes les persones afectades o interessades poden tenir accés a la informació sobre les novetats que es vagin produint. Els usuaris poden descarregar-se un formulari que cal complementar per explicar els seus casos particulars. Una altra manera de contactar és el correu electrònic o  a través del facebook, on fins ara hi ha unes 450 persones adherides. 
 
L’advocada Gemma Martínez, una de les impulsores de la nova plataforma, va explicar que de moment no pensen interposar cap acció judicial. D’entrada s’han proposat obtenir el màxim d’informació possible, aconseguir el major nombre de persones adherides i, a més, intentar el desbloqueig dels comptes que, a dia d’avui, només permet la retirada de diners de com a màxim 2.500 euros setmanals per persona.  
 
Martínez va assegurar que es fa difícil conèixer fins quan durarà aquesta situació que «no ha estat ben resolta» a diferència del succeït amb els clients de Banco Madrid que estan cobrant a través del Fons de cooperació una vegada es va convocar el corresponent concurs de creditors. 
La plataforma s’ha creat sense ànim de lucre i els seus integrants no cobren cap remuneració per les seves tasques d’assessorament. El seu funcionament és autogestionar-hi i, per tant, tots els components hi col·laboren. Entre ells, hi ha persones de diferents professions com ara, advocats, informàtics, administratius o jubilats, entre d’altres. 
Martínez va subratllar que entre el centenar d’afectats hi ha residents, no residents, anglesos, francesos, espanyols i fins i tot una societat amb seu a Panamà. Una desena del col·lectiu són fronterers. En general es tracta de persones que tenen dipòsits de quantitats econòmiques no excessivament elevades i que es troben en alguns casos amb una precària situació econòmica i, alhora, amb la impotència de no poder fer res més que esperar una resolució positiva del l’entitat bancària.
 
La crisis del BPA ha comportat també un augment del volum d’ingressos de diners procedents d’Andorra en entitats bancàries espanyoles, especialment les situades a la Seu d’Urgell. 
Els bancs de la capital alturgellenca, tot i reconèixer l’increment de negoci, no van voler pronunciar-se sobre l’augment de capitals i diners procedents del Principat.

Altres plataformes 
 
D’altra banda, un grup d’una quarantena de clients animats per un dels usuaris afectats, Manuel Bustelo, van presentar la setmana passada davant  la Batllia un recurs administratiu, en el qual « no es busquen culpables» sinó defendre el dret que «ens empara i ens protegeix perquè puguem obtenir el reintegrament del 100% dels nostres estalvis». 
 Bustelo va manifestar que ara per ara són ja una cinquantena els clients que han decidit denunciar aquesta situació per la qual cosa no descarta presentar un nou bloc de demandes a mesura que es presentin més usuaris afectats. 
Alhora, Busteló, es va felicitar per la creació d’una nova plataforma perquè «la diversitat és positiva en les reclamacions judicials".

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT