La justícia andorrana (la Batllia, en primera instància, i el Tribunal de Corts) consideren que no hi ha «elements d’entitat suficient o indicis del delicte origen del presumpte blanqueig realitzat al Principat» pels titulars dels fons procedents de Veneçuela dipositats a Banca Privada d’Andorra (BPA). Petróleos de Venezuela és una de les quatre investigacions, juntament amb les dels casos Petrov, Gao Ping i Sinaloa, que van fer esclatar el cas BPA. Una sentència del Tribunal de Corts emesa el 29 de juliol del 2014 desestima el recurs d’apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal el 13 de maig del 2014 en el qual demanava mantenir la mesura cautelar d’embargaments preventius dels comptes amb el capital investigat. La magistrada confirma l’aixecament dels embargaments preventius dictat per la Batllia el 23 d’abril del 2014.
Els fets es remunten al 30 novembre del 2012, quan el batlle de guàrdia va acordar «el bloqueig bancari i el control de moviments de comptes oberts en les entitats bancàries del Principat» de diverses persones, segons consta en l’aute al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC. A més, el batlle també va demanar a la Policia que investigués. Amb tot, l’abril del 2014, el mateix batlle va decidir «aixecar i deixar sense efecte les mesures cautelars (…) de bloqueig preventiu i control de moviments de comptes». Poc després, el 13 de maig del 2014, el Ministeri Fiscal va presentar un recurs demanant el manteniment de les mesures cautelars ja que «no han estat esgotades les línies d’investigació». Aquest és el recurs desestimat unes setmanes després.
L’advocat d’algunes de les persones a les quals se’ls van embargar els actius financers va exposar prèviament que «les argumentacions i consideracions de la UIF (Unitat d’Intel·ligència Financera del Principat) van quedar sense fonament amb la documentació aportada que justifica totes i cadascuna de les operacions bancàries» i va afegir que «ja han vist els seus diners bloquejats durant més d’un any i mig d’investigacions que no han portat a aclarir cap indici d’existència d’un possible origen il·lícit dels diners».
L’aute exposa que hi ha hagut escoltes telefòniques dels titulars dels comptes que, finalment, no han resultat determinants, fins i tot, un lletrat subratlla que un dels seus representats ha estat extorsionat «per part de funcionaris de policia a Veneçuela». L’advocat també insisteix en què els negocis amb la Xina són fruit «de diversos acords de cooperació entre Xina i Veneçuela», que «els seus mandants treballen per empreses xineses a Veneçuela» i que «els diners provenen d’empreses xineses i no del govern veneçolà». El defensor també insisteix que «els seus mandants no participen en adjudicacions públiques a Veneçuela» i que «les empreses que han operat a Andorra són de societats panamenyes (…) i no tenen obligació de declarar ni de tributar aquelles activitats comercials realitzades fora de Panamà».
La magistrada autora de l’aute recorda que «s’estaven investigant uns delictes greus, presumptament constitutius d’un delicte major de blanqueig de diners i un altre d’associació il·lícita, en què es trobarien implicades les persones afectades per les mesures cautelars de caràcter econòmic adoptades». En les consideracions matisa que s’havia assenyalat que «diversos dels implicats tindrien vincles amb persones políticament exposades a Veneçuela i que als Estats Units d’Amèrica s’estaria seguint una causa penal contra […] en relació amb l’apoderament i desviament de quantitats milionàries de diners provinents de fons de pensions de l’empresa pública veneçolana Petróleos de Venezuela Sociedad Anónima (PDVSA), amb la qual hauria estat implicat un dels recurrents […] , precisant-se finalment que havien entrat al Principat exclusivament a través de Banca Privada d’Andorra (BPA) un total d’1.347.339.972 euros, dels quals ja n’havien sortit 1.007.690.876 euros».
L’aute també cita una conversa telefònica entre un dels acusats i «el subdirector general de l’àrea de negoci internacional de BPA» sobre l’embargament dels comptes. Més tard, el subdirector va declarar, «en qualitat d’encausat», que «es va fer el seguiment convenient dels comptes dels clients, que sempre es van demanar els justificants de les operacions realitzades sense que mai fos informat de cap alarma i que la multiplicitat de comptes i societats obeeix en el present cas a societats off-shore, amb incidències fiscals».
L’aute també inclou una altra conversa telefònica entre un lletrat i un dels seus representats sobre «l’existència d’un acord entre el govern veneçolà i el govern xinès, atorgant el segon un préstec al primer amb la condició que l’import del préstec es fes servir per contractar empreses xineses per fer els treballs a Veneçuela, que Diego José Salazar va ser qui va aconseguir la representació de les empreses xineses a Veneçuela, enduent-se la major part, del que es desprèn l’existència d’una activitat empresarial real».
La magistrada insisteix que després de gairebé un any i mig d’instrucció no hi ha «indicis suficients del delicte origen del blanqueig».
