La màxima prioritat de les autoritats que gestionen la crisi generada entorn de Banca Privada d’Andorra (BPA) «és la plena defensa tant dels drets com dels actius dels clients» per tal que mantinguin els seus dipòsits, així com «la continuïtat professional» de les 270 persones que hi treballen actualment. Així ho va garantir ahir el ministre de Finances i de la Funció Pública en funcions, Jordi Cinca, en una compareixença seguida per nombrosos mitjans de comunicació internacionals.
El portaveu de l’Executiu va reconèixer que «encara no s’ha trobat una solució» per a l’afer BPA, pel que s’estan barallant múltiples opcions. La primera fita marcada és «recuperar, a curt termini, la confiança del mercat» per tornar «la credibilitat al banc» i, d’aquesta manera, «restablir, sinó totes, algunes de les línies operatives de l’entitat, com a mínim a l’Eurozona».
A partir d’aquí, s’obriria pas a dues possibilitats: la reestructuració de l’entitat o bé una «resolució des de l’àmbit administratiu», és a dir, la seva liquidació. Malgrat «la impossibilitat de recuperar la bona imatge de BPA», Cinca va manifestar que la voluntat passa per reestructurar l’entitat mitjançant noves fórmules de funcionament, per tal de tornar-li la credibilitat i mantenir-ne la immensa majoria d’una plantilla que «no ha tingut res a veure amb la mala praxis d’uns pocs».
Altres bancs/ Les quatre entitats restants que conformen el sector bancari del país no s’han vist contagiades per la problemàtica que afecta Banca Privada. En aquest sentit i davant la proliferació de missatges «difamatoris», l’Associació de Bancs Andorrans (ABA), assegurava ahir mitjançant un comunicat que treballen «amb total normalitat» i negava la intervenció de cap altra entitat. De fet, Cinca en destacava «la solvència, les places financeres de primer nivell» i un control «més exigent que el que regeix a la Unió Europea». Tot plegat justifica la severitat de la intervenció: «L’aïllament d’aquest problema puntual evita el risc de contagi».
Ara per ara es desconeix quan s’aixecarà la restricció a 2.500 euros pel que fa als reintegraments. Cinca destacava la necessitat de la mesura per tal de garantir als clients uns serveis mínims «per viure amb tranquil·litat». La imposició no serà retirada fins que «es restableixin les línies operatives amb l’exterior, on es troben la majoria dels actius de BPA». Aquestes mesures que limiten la retirada d’efectiu, «es fan en petites quantitats, pel que no tenen impacte en el balanç ni la liquiditat de l’entitat».
En l’hipotètic cas que no es recuperessin les relacions amb els corresponsals internacionals, «Andorra també disposa del mecanisme equivalent al fons de garantia dels dipòsits amb què compten els països de la Unió Europea». Aquest recurs «garanteix els primers 100.000 euros de qualsevol compte». El fons del Principat està dotat com per «poder-hi fer front; no estem encara en la dinàmica d’haver de recórrer a aquest fons, però hi és».
Des del Govern en funcions es va voler destacar la «complicitat» amb què totes les formacions polítiques fan partida d’aquesta situació sense precedents a Andorra. Els partits es troben «en permanent contacte, ja no que no se’n pot sortir si no és des de la unitat».
Al límit de la fallida/ L’agència de qualificació creditícia Fitch va tornar a rebaixar ahir la nota de BPA, situant-la al punt de la suspensió de pagaments o liquidació, informa Efe.
Els EUA elogien la tasca del Govern en el ‘cas BPA’/ Les autoritats nord-americanes alaben el «gran esforç» que el Govern d’Andorra està esmerçant en la gestió de la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA). La cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Tanya C. Anderson, va felicitar l’Executiu per l’evolució del cas BPA i per prendre mesures «de forma responsable», garantint l’operativa de l’entitat bancària.
Anderson assegura que «seguim gaudint d’una excel·lent relació amb el Govern d’Andorra», i afegeix que el director del Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN) «ha alabat la contribució del Govern andorrà a la investigació i valora positivament el seu compromís d’investigar aquesta activitat fins al final», informa l'ANA.
Les relacions entre ambdós estats no han cessat; de fet, la cònsol general destacava que segueixen existint «múltiples àrees de col·laboració entre els governs dels Estats Units i d’Andorra que es reflecteixen en acords bilaterals presos els últims anys en els àmbits de la seguretat, de l’exempció de visat i de l’educació, aquesta última a través de l’acord bilateral Fulbright».
