Només la justícia pot dictaminar si algú ha malversat fons públics, però serveixi aquesta editorial per exigir un control més rigorós de l’ús que se’n fa dels diners  públics, és a dir, dels diners de tothom.

Ara és SDP qui posa en dubte l’exmembre del seu partit Sílvia Bonet, però no fa tant es va condemnar l’excònsol de Sant Julià, Monsterrat Gil, per utilitzar fons de la corporació per a usos privats, i unes setmanes enrere es va revelar que el departament de Patrimoni Cultural havia comprat per Internet una destral, presumptament neolítica, sense saber si era autèntica.

La ciutadania hem d’exigir un ús rigorós dels diners públics, i que cada cèntim gastat estigui justificat. La Batllia jutja constantment casos en què personal de comerços ha posat la mà a la caixa, i a l’hora de quadrar els números s’han delatat. L’Administració pública i les institucions han de garantit que cada euro que gasten és per una raó cent per cent argumentada, i no a la babalà.

En un context en què tothom s’ha hagut d’estrènyer el cinturó més forats dels que li pertoquen i en què els assalariats han suportat retallades de sou i pèrdues de «privilegis», el sector públic ha de ser el més garantista. Uns comptes transparents, justificats i degudament invertits han de comportar una societat més justa, igualitària, en què tothom visqui amb dignitat i no hagi de reclamar caritat per viure. Per això, no s’hi val a perdonar ni un euro públic que no s’hagi gastat amb un motiu de pes: el bé públic.