«Si guanya el no, serà un fracàs». Són paraules del cap de Govern, Toni Martí, sobre el referèndum que s’haurà de convocar perquè el poble ratifiqui l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. Ho farà un altre Govern, segur, perquè les negociacions s’allargaran anys i per tant la percepció actual canviarà en funció de com es tanqui l’acord i la capacitat de l’Executiu per defensar el vot afirmatiu.
Avui dia, però, hi ha una opinió majoritària de què guanyaria el no. Una part important de l’oposició defensa aquesta opció i plana una gran desconfiança entre els diferents sectors econòmics sobre els suposats avantatges que comportarà aquest acord.
S’ha d’entendre que queda encara molta negociació i que la delegació andorrana no pot mostrar les seves cartes perquè seria quedar en una posició de debilitat, i aquesta manca d’informació és la que provoca els comentaris negatius. Tanmateix, no es pot negar que falta més pedagogia i que aquest tancament informatiu dóna peu a moltes especulacions.
El sector tabaquer, per exemple, està espantat. Els empresaris tampoc ho veuen clar i són els sindicats els que demostren més entusiasme perquè esperen que Europa forci Andorra a adoptar lleis més obertes en matèria social i laboral.
En l’esmorzar amb la premsa de dijous passat Martí va assegurar que  «no hi ha perill per al tabac». Sobte una manifestació tan contundent quan fa un mes que Martí declarava que «Europa ha proposat una solució transitòria per al tabac: mantenir deu anys l’actual règim duaner, i posteriorment, avaluar-ho en funció de l’evolució de l’economia andorrana». El president de la CEA demana al Govern que expliqui els avantatges, i realment aquesta és una assignatura pendent.