És lògic que una nota que suposa el que suposa la que ha fet pública el Financial Crimes Enforcement Network pot ser sotmesa a interpretacions diferents segons qui la llegeix. Precisament com que diu el que diu és una llàstima que el Departament del Tresor Nord-americà no sigui més explícit amb el que determina perquè una mala interpretació podria suposar un autèntic drama per l’entitat a la qual dedica la nota informativa i pel seu entorn. Però el FinCEN ha actuat de la mateixa manera a la nota de BPA com a les vint-i-escaig que ha publicat anteriorment per casos similars.
Aquestes interpretacions a casa nostra van d’un costat a l’altre. Se’n fan lectures diferents pel que fa a la gratitud cap a la col·laboració del govern nord-americà, o ara al període de 60 dies que obra el FinCEN per rebre informacions sobre els dubtes que planteja sobre BPA.
Mentre el FinCEN demana el màxim d’informació possible per esclarir els dubtes que tenen sobre el possible blanqueig de diners, DA interpreta que el que vol l’entitat americana és que, en paraules dels seus responsables “es delatin” aquelles persones que han fet males pràctiques. Paral·lelament, una plataforma impulsada per dos expolítics el que demana és que tothom que tingui diners a BPA i no hagi fet res dolent per aconseguir-los, ho expliqui al FinCEN. Dues opinions contraposades que a l’hora de la veritat són complementàries perquè el FinCEN el que vol és tota la informació que pugui obtenir durant aquests 60 dies, que acaben d’aquí a poques hores.
N’hi ha que creuen que el fet que treballadors i clients es declarin “innocents” davant el FinCEN dóna a entendre que les institucions que depenen de Govern no estan fent la seva feina. Altres que veuen una caça de bruixes en el fet de “delatar” el veí, però el que sí que és clar és que els dies passen i s’acaba d’aclarir cap a on avança tot plegat.