L’arribada de refugiats ucraïnesos podria alimentar el discurs xenòfob en la ciutadania i en algunes personalitats de l’esfera política. Així ho va destacar el sociòleg especialista en anàlisi política d’Andorra Recerca i Innovació (ARI) Vicente Zapata afirmant que «la població pot interpretar com un greuge el fet de facilitar l’ajuda a aproximadament 200 persones mentre que hi ha moltes famílies d’aquí que porten més de dos anys patint pels efectes de la pandèmia». L’encariment dels preus i la crispació derivada d’aquest increment és «un altre fet que contribueix al caldo de cultiu idoni per fomentar la xenofòbia».
Entrant en detall de les evidències racistes, Zapata va indicar que «cada cop són més les veus que es dediquen a desprestigiar les accions solidàries del Govern i les associacions sense ànim de lucre mitjançant un vocabulari totalment despectiu». Aquesta és una tendència que, segons va explicar el sociòleg, s’agreuja especialment durant les etapes de crisi econòmica. En aquest sentit, una de les raons principals «d’afartament social» és la situació del mercat de l’habitatge, la qual cosa «repercuteix negativament en la visió de l’acolliment, ja que si els residents ho passen malament per trobar un pis que s’ajusti a les seves necessitats, no se sap quin serà el sostre destinat per als refugiats», va indicar Zapata.
Pel que fa a l’anàlisi política, l’expert de l’ARI va assenyalar que «un fet igual de preocupant és que els nostres representants comencin a treure rèdit polític de la crispació social». El populisme «s’ha utilitzat a molts partits polítics europeus durant les crisis de refugiats que s’han produït els últims 20 anys», per tant, «no és impossible que apareguin veus polítiques que aprofitin les situacions de desigualtat pel benefici propi». Fins i tot, «s’ha reflectit a les xarxes socials que els 100 euros d’ajuda que reben els ucraïnesos es podrien destinar als residents, i això, crea un precedent discriminatori».
D’altra banda, Zapata va afirmar que «les sancions aprovades pel Govern són purament simbòliques, ja que l’impacte que pot tenir és minúscul». De fet, «no ha quedat clar quins seran els objectius principals d’aquesta mesura decretada per l’Executiu». A més, «es tracta d’un moviment que Andorra no podia fer d’una altra manera, ja que ha de mostrar suport a les decisions de la Unió Europea si vol establir relacions fructíferes que facin avançar l’acord d’associació».
Finalment, Zapata va criticar «la inacció del Govern per solucionar la problemàtica de l’habitatge», perquè si aquest punt arribés a millorar, «disminuiria la visió negativa d’acollir refugiats». En aquest sentit, Zapata creu que les reivindicacions per l’habitatge són legítimes, però «el toc xenòfob és molt preocupant». També, va destacar que «el paper d’Andorra acollint els refugiats ucraïnesos és exemplar de cara al món; ara bé, es pot obrir un nou debat sobre el perquè s’ofereixen totes les facilitats possibles a uns i, en canvi, els refugiats que provenen d’altres zones geogràfiques només pateixen entrebancs».
