La XXVII Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de govern va culminar ahir amb la convicció d’haver superat amb èxit i satisfacció el repte que suposava per al Principat acollir un fòrum internacional d’aquestes característiques. «Ha estat una oportunitat i una nova experiència que ha resultat un autèntic èxit», va afirmar el cap de Govern, Xavier Espot, en la roda de premsa posterior a l’aprovació de la Declaració d’Andorra. I va afegir: «És la culminació a dos anys de feina i 21 reunions […] i podem sentir-nos plenament satisfets amb el resultat, tenint en compte la complicada situació que vivim actualment», en referència a la pandèmia. En aquest sentit, la secretària general iberoamericana, Rebeca Grynspan, va lloar Andorra per haver tingut «l’audàcia» de proposar una cimera híbrida, on la majoria de representants hi van intervenir de manera telemàtica, fet que va suposar que la cimera andorrana fos la més participativa de la història. «Felicito Andorra pel magnífic treball que ha fet i que ha estat reconegut per tots els països membres», va apuntar Grynspan.
El president de la República Dominicana, Luis Abinader, i encarregat d’agafar el relleu en l’organització i celebració de la pròxima cimera, va assegurar que acollir la cita suposarà un «gran repte» per «continuar amb l’eficiència i èxit» que ho ha fet el Principat. Així mateix, va considerar que d’ara endavant Iberoamèrica s’ha de centrar en «el gran potencial» que tenen tots els països que conformen la regió i en «mantenir els objectius de desenvolupament sostenible actuals que han marcat aquesta trobada i afegir-ne d’altres».
El retorn de Medi Ambient
En una línia similar, Espot va celebrar que després de 10 anys sense celebrar-se, Andorra prengués la iniciativa de tornar acollir una trobada de ministeris de Medi Ambient i va vaticinar que aquesta fita «ha vingut per quedar-se». I és que abans de la irrupció de la crisi sanitària, l’objectiu de la Cimera era el desenvolupament sostenible. És per aquest motiu que els mandataris van afirmar en la declaració signada que la Covid-19 ha «demostrat la importància d’enfortir el paper dels Estats i administracions públiques per actuar amb rapidesa en situacions inesperades i promoure la transformació cap a una societat més justa». Per tant, la pandèmia s’ha convertit en una «oportunitat» per reformular un «nou pacte fonamentat en […] la resposta al canvi climàtic, la innovació i una nova visió del paper d’allò que és públic». D’aquesta manera, els Estats iberoamericans van admetre un vincle directe entre les crisis sanitàries i les crisis mediambientals, ja que «la pèrdua de biodiversitat augmenta el risc d’epidèmies», a més que «els efectes de la contaminació i el canvi climàtic representen un enorme cost social, econòmic i sanitari».
L’altre tema ineludible va ser la gestió del coronavirus i la sol·licitud a la indústria farmacèutica de garantir el dret a la salut «permetent l’accés, la compra i la distribució de les vacunes» i d’evitar que els països més rics les acaparin sense escrúpols. A més, els caps d’Estat i de govern van insistir en una distribució urgent i equitativa dels vaccins del projecte Covax per aconseguir que esdevinguin «un bé públic de cobertura universal».
Grynspan també va fer referència als esforços que resten pendents en matèria d’igualtat, ja que en la declaració es va reconèixer que la igualtat de gènere i la violència contra la dona en totes les seves formes «continua sent un dels majors reptes d’Iberoamèrica», motiu pel qual es va requerir potenciar polítiques i augmentar els recursos per al lideratge i l’autonomia de les dones. Tot i això, de tots els parlamentaris només un era una dona, la vicepresidenta executiva veneçolana, Delcy Rodríguez, en substitució del president Nicolás Maduro, qui a última hora va decidir no participar-hi personalment. No obstant això, la república bolivariana no va estar absenta de crítiques per part d’altres Estats, malgrat que la secretària general va defensar que «ens trobem en un espai de diàleg polític, on es veu la pluralitat d’Iberoamèrica, i alhora tractem els problemes reals que l’importen a la gent».
Així, la XXVIII Cimera Iberoamericana clou amb la mirada posada en molts fronts, i especialment en una recuperació econòmica post-pandèmia «verda i inclusiva».
