L’import d’ajuts al lloguer s’ha incrementat en gairebé un 44% entre la convocatòria del 2017 i la d’aquest 2019, ja que ha passat d’1.319.632,80 euros a 1.903.819,69. Pel que fa a les variacions interanuals, però, la dotació total va créixer en un 25,3% entre el 2017 i el 2018 i en un 15,2% de l’any passat a aquest. De tota manera, segons les dades que recull l’Estadística de prestacions per al pagament del lloguer d’habitatges que va publicar-se just ahir, l’import mitjà compromès dels darrers vuit anys és d’1.513.102,13 euros per convocatòria, el que representa 1.894,34 euros per beneficiari. Aquesta mateixa dada per al 2018 va concretar-se en 1.806,70 euros per persona beneficiada.
El nombre de sol·licituds per obtenir un ajut ha oscil·lat entre 1.100 i 1.300 des del 2012. Si bé aquell any van superar-se les mil i van comptabilitzar-se’n fins a 1.154, el següent van ser 1.229, després 1.203, 1.282 a les convocatòries 2015-2016 i 2017, i 1.143 a la darrera, el que significa un 10,8% menys de demandes. Ara bé, si es té en compte la xifra de sol·licituds favorables, aquesta sí que ha anat en augment i l’any passat van ser un 4,9% més que l’anterior, 915 enfront de les 872 del 2017. Les prestacions desfavorables, en canvi, van anar a la baixa i van caure més d’un 44%, de 410 a 228.
Distribució de les demandes
Si ens centrem en les dades de l’any passat, la majoria de sol·licituds provenien de persones de nacionalitat espanyola (33,2%), seguides de les andorranes (29,8%) i les portugueses (22,8%). En el cas de les demandes favorables, van ser 298 de 379 per als espanyols, 265 de 341 per als andorrans i 220 de 261 per als portuguesos. Segons especifica l’informe d’Estadística, el principal motiu de denegació va ser superar el barem d’ingressos o patrimonial, en més d’un 60% dels casos. En altres casos, però, van ser rebutjades per manca de documentació (23), residència inferior a cinc anys (19), superar el preu de lloguer màxim establert (17) o discrepància entre les dades declarades i les administratives (15).
D’acord amb la densitat de població, la majoria de sol·licituds provenien d’Andorra la Vella (39,9%) i Escaldes-Engordany (19,8%). De tota manera, tenint en compte el percentatge de llars que van demanar l’ajut, en el cas de Sant Julià de Lòria representaven un 6,8% del total d’habitatges en règim de lloguer, ja que van sol·licitar-lo 161 llars d’un total de 2.351, i en el d’Encamp, un 5,4% del total, és a dir, 152 habitatges en lloguer dels 2.824 totals.
Finalment, pel que fa als col·lectius beneficiaris, predominen les famílies monoparentals, amb 239 sol·licituds, el que representa un 26,1% del total d’ajuts atorgats. Per darrere, hi ha les persones grans, amb 178 sol·licituds favorables, un 19,5% del total, i els joves, amb 68, el que equival a un 7,4% del conjunt d’ajuts atorgats. La resta van distribuir-se entre famílies nombroses (54), persones amb discapacitat (40), dones en situació desavantatjosa (22) i altres col·lectius (314).
