L’important creixement en el nombre de pupils donat durant el transcurs del darrer lustre a l’Escola Andorrana de Batxillerat no enxampava per sorpresa el sector educatiu. La tendència a l’alça en la xifra d’alumnes que emprenen els seus estudis postobligatoris a la Margineda era una possibilitat tinguda en consideració, malgrat no tots donin continuïtat a la seva formació després de l’educació obligatòria.
La directora de l’Escola Andorrana (EA), Esther Vilarrubla, fa evident l’increment en una quarantena d’alumnes al batxillerat andorrà per aquest curs 2015-2016 tot recordant els anys de creixement donats als centres de segona ensenyança en iniciar-se la dècada, i tot posant com a exemple la parròquia d’Encamp. El centre, que es traslladava a un nou i ampliat edifici ara fa quatre anys, acull estudiants del mateix poble però també de Canillo i d’Escaldes-Engordany, sobretot, on no es compta amb escoles secundàries. El cas és que «promocions més extenses», que feien necessària l’obertura d’unes noves instal·lacions, «estan traslladant-se ara cap a Formació Professional o cap a Batxillerat».
Des del setembre de 2013 fins a l’actual curs, el nombre d’alumnes que accedeixen als estudis especialitzats va anar incrementant-se fins al punt de requerir més contractacions de personal docent. L’augment, tal com detalla Vilarrubla, va fer-se «evident» a partir de l’any escolar 2013-2014, quan van entrar a fer el batxiller «50 alumnes més dels que ho havien fet» el període immediatament anterior. L’afluència va tornar a anar en augment el 2014-2015, amb l’afluència en el nombre d’escolars eixamplada fins a 40 pupils més, dada que es repetia a mitjans d’aquest mes. Tanmateix, la tendència a l’alça començava a fer-se palesa ja al curs 2011-2012, tal com posava de relleu la directora de l’EA.
Necessitat de més professors/ L’important ascens en el número de joves presents a les llistes va fer ineludible la contractació de més professionals docents. Aquests ensenyants agafats per períodes delimitats (adaptats normalment als 10 mesos de durada del curs) són, en molts casos, «compartits amb altres centres». L’entrada d’un nombre important de nous alumnes implicava haver d’ampliar les hores de certes disciplines com «l’Educació Física, el Dibuix Tècnic, les classes de francès o de filosofia», per exemple. En esgotar les hores dels professors que compleixen la seva jornada completa al centre de batxillerat, s’opta per contactar amb docents d’altres escoles de segona ensenyança per tal que omplin els buits necessaris per atendre les hores ampliades de les quatre matèries esmentades i altres, per tal d’abastir les «promocions més extenses».
La necessitat d’omplir les hores amb professors adjunts feia reconèixer al ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, que l’EA de Batxillerat és el centre que compta amb més «professors que fluctuen». En aquest sentit, el titular comunicava la voluntat de suprimir progressivament aquest règim –són 200 els professors periòdics–, després que s’examini el millor mètode per substituir-los, sense afectar a l’ocupació ni a la qualitat docent.
El creixement de què venim parlant, donat de manera equitativa a les quatre ofertes disponibles a la Margineda, va fer obligatori habilitar més aules per encabir els estudiants. D’aquesta manera, en només cinc anys totes i en cadascuna de les branques es va fer necessari disposar per a cada de més aules i per consegüent material, sobretot per a l’especialitat Científica i de la Tecnologia i la modalitat Artística i de la Comunicació. L’edifici ubicat a la Margineda, en planificar-se, comptava ja amb aquest potencial augment a mitjà termini d’estudiants, pel que habilitar més espais per a cada branca no va suposar cap obstacle.
