La processionària de pi ha vingut per quedar-se. Tot i els esforços per erradicar-la, els especialistes creuen que es consolidarà al Pirineu. Malgrat això, se supervisa perquè no hi hagi sobrepoblació. Per aquest motiu, els set comuns del país ja fa uns anys que porten a terme diferents campanyes per controlar la seva extensió pel territori. Aquest insecte mediterrani danya els boscos perquè s’alimenta de les fulles dels arbres i els acaba defoliant, però també comporta perjudicis per a la societat. Les administracions comunals van tirar endavant el mes de setembre una nova campanya que s’emmarcava dins del pla de control de la població de la processionària. L’empresa Silvagrina va portar a terme l’acció amb helicòpters, actuant en unes 1.000 hectàrees de bosc de les 4.000 que s’ha detectat que habita aquest animal en el país.
“Amb la gestió dels comuns la situació està molt controlada i es mantenen uns nivells de població normal”, explica l’enginyer forestal de Silvagrina, Esteve Tor. Aquesta espècie històricament habitava a la conca del Mediterrani, però els últims anys ha arribat al Principat. “Per temes de climatologia no havia arribat a Andorra, hi ha alguna cita cap a l’any 95, i cap al 2000 s’havia fet algun tractament”, detalla Tor. Ja fa uns anys que s’ha instal·lat al país de forma permanent i el més probable és que es quedin. “És un insecte que es quedarà aquí, a llarg termini s’anirà consolidant”, indica l’enginyer.
Controlar aquest insecte és cabdal perquè afecta la “massa arbrada” i “provoca al·lèrgies urticants a la població”, indica Tor. També genera greus perjudicis als gossos: “Se’ls infla la llengua, les mucoses nasals i no poden respirar”, relata l’expert. Fins i tot, en casos extrems l’esòfag i l’estómac se’ls pot inflar, comportant l’asfíxia i posteriorment la mort. De fet, en alguna ocasió el veterinari ha hagut de tallar la llengua d’un caní a conseqüència d’una afectació en aquest òrgan. Pel que fa als boscos, les erugues en alimentar-se de les fulles afecten els arbres i aquests poden acabar morint també amb el pas dels anys.
De totes maneres, controlar les plagues és complicat perquè “l’eruga té la particularitat que pot estar enterrada fins a quatre anys a la muntanya”, explica l’enginyer forestal, qui afegeix: “En funció del clima, un any se’n poden ajuntar dos o tres cicles en una mateixa temporada, per això hi ha vegades que en surten més”.
El procediment es va executar el setembre perquè l’eruga “és quan és més sensible a aquest tractament”, comenta Tor. En aquesta època és quan han transcorregut unes quatre setmanes després del seu naixement. La campanya es va portar a terme amb helicòpters per la dificultat d’accés a la muntanya i es va utilitzar un producte biològic, ja que un de químic hauria afectat el bosc, els conreus, els bolets o l’activitat humana. A més, els composts químics estan prohibits fer-los servir des de mitjans aeris.
El canvi climàtic està canviant l’hàbitat de la processionària. “Estem detectant que està pujant en altitud pel tema de la climatologia”, especifica Tor. Darrerament, aquesta consultoria d’enginyeria ha observat com aquest animal comença a trobar-se en pins negres en cotes d’entre els 1.700 i 1.800 metres quan el més habitual era localitzar-los en el pi roig, al voltant dels 1.600 metres. El fred i la humitat no els hi és agradable. Per això quan baixen les temperatures és fàcil observar, a les branques dels arbres, una espècie de bosses de tel blanques que fan per protegir-se. “Com més fred fa més es van protegint i van ampliant i fent més gran la bossa”, comenta Tor. Abans que esdevinguin en una papallona, experimenten diferents fases larvàries. Cap a l’últim estadi és quan són més urticants perquè augmenten el nombre de pèls i mengen més. En aquest sentit, se les pot veure fent una llarga cua buscant nous pins per alimentar-se, d’aquí prové el nom de processionària, per la semblança a una processó. Després d’un temps faran la crisàlide, pel qual deixaran de ser erugues, informa l’ANA.
