La majoria parlamentària, formada per Demòcrates, el Grup Parlamentari Liberal i Ciutadans Compromesos, ha proposat l’habilitació d’un espai per als infants i els joves a l’àrea d’hospitalització de Salut Mental, garantint la privacitat dels usuaris. A més, els diferents partits han demanat la creació d’una escola terapèutica per als menors. Aquestes són dues de les demandes que es recullen a la Proposta d’acord sobre salut mental, la qual va entrar ahir a tràmit, i que també ha tingut la participació de diferents col·lectius vinculats amb l’àmbit, com l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Andorra (Afmma), l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc (ADJR) o Projecte Vida, que ajuda les persones amb addiccions. Paral·lelament, un dels suggeriments principals de Projecte Vida a la proposta, segons va explicar la seva presidenta, Eva Tenorio, és demanar «la privadesa de la Unitat de Conductes Addictives (UCA), perquè «passar per un passadís on et veu tothom potencia l’estigma i l’autoestigma».
D’altra banda, el text recull la iniciativa d’encomanar al Govern que, en un termini de dos mesos, revisi els convenis establerts amb els centres terapèutics i educatius per a menors d’edat obligats, perquè els trastorns mentals i les addiccions quedin incloses a la CASS, quedant a càrrec de la família un màxim del 10%. Fins ara, Afers Socials –en lloc de Salut– s’ha fet càrrec d’una part dels costos en alguns d’aquests convenis i, per tant, «s’entenia que malalties com l’addicció no són problemes de salut mental», va assegurar la presidenta de Projecte Vida. Com a conseqüència, les famílies havien de fer-se càrrec d’aproximadament 1.780 euros mensuals, motiu pel qual Tenorio va demanar que «ja que la CASS decideix els centres, que mínimament tots tinguin les mateixes característiques».
D’altra banda, la proposta també insta el Govern a que reforci les campanyes de prevenció, sensibilització i conscienciació sobre salut mental i addiccions a la societat, coordinant-se amb les diferents entitats i les persones que en pateixen. En aquesta línia, la presidenta de Projecte Vida va apuntar que «estic convençuda que hi ha poc coneixement en general». Amb relació a aquesta problemàtica, Tenorio, que també té una addicció, va explicar que, per exemple, en les seves visites al metge de capçalera i al psicòleg, els confessava que no tenia un límit sobre l’alcohol, i ells simplement li deien, «controla’t». Però, en realitat, «quan no controles la substància vol dir que ja ets addicte», va asserir. Per tant, «falta molta sensibilització», va considerar. Sobre les mancances, la presidenta de l’ADJR, Sandra Cano, va assegurar que «en l’àmbit de recursos, a Andorra anem molt endarrerits, i estem enfadats perquè el Pla Integral de Salut Mental a Andorra (Pisma) no compleixi amb el calendari». Tanmateix, Cano va afegir que la proposta pot proporcionar una gran ajuda, perquè «no és un tema personalista, sinó que anem a una i aquestes s’ajustaven a les necessitats de tots».
La majoria també insta a impulsar la figura de l’educador al carrer per millorar la detecció de casos de joves vulnerables. En aquest sentit, la consellera general de Demòcrates Berna Coma va apuntar que «pensem que és molt important per prevenir casos que si es detecten amb temps es poden reduir»; i també es vol incloure un reforç en el Programa de Seguiment Individualitzat (PSI) per a persones amb trastorns mentals amb risc d’exclusió social. Amb tot, Coma va desitjar que «esperem que permeti que els usuaris i els joves estiguin tan ben atesos com sigui possible». Per finalitzar, la Proposta d’acord està prevista que s’aprovi, a tot tardar, a finals d’aquest any.
