L’associació AndRail ha presentat avui davant la premsa la campanya per impulsar el projecte d’un tramvia a Andorra. El president de l’associació, Sebastià Mijares, ha destacat els tres objectius principals que es marquen en aquesta iniciativa, amb la voluntat d’aconseguir avenços concrets en el desenvolupament de la infraestructura. Segons ha explicat Mijares, el primer objectiu és garantir que “la revisió urbanística que estan duent a terme el Govern i els tres comuns de la Vall Central” es completi abans que acabi l’any. “Exigim que s’arribi a un acord tan aviat com sigui possible per poder continuar endavant”, ha afirmat el president d’AndRail.
En segon lloc, l’associació reclama que durant el 2026 es redacti un projecte d’execució. “Ara mateix tenim dos estudis que avalen el projecte, un dels quals ja ha definit un recorregut”, ha explicat Mijares. “Demanem que es completi aquesta part planificadora i que es redacti un projecte que transformi el pla en una infraestructura real, en formigó i metall”, ha remarcat.
L’últim objectiu d’aquesta campanya és aconseguir un acord polític i social que doni suport transversal al projecte. “Hem treballat perquè aquest no sigui el projecte d’una sola força política o d’una persona concreta, sinó un projecte de consens entre la societat, el Parlament i les forces polítiques”, ha manifestat Mijares. En aquest sentit, l’associació proposa la formalització d’un manifest escrit que permeti evitar les dinàmiques electorals i partidistes. “Necessitem que aquest consens sigui tan clar com el que permet contractar metges o mestres quan el país ho necessita”, ha exemplificat.
“A Andorra som el segon país del món amb més vehicles per càpita, i el més poblat que el següent”, ha remarcat Mijares, destacant que al país les famílies, en general, tenen dos vehicles o més. Per aquest motiu, AndRail defensa que el tramvia és “un mitjà de transport menys taxant sobre el medi ambient, menys taxant sobre el territori, i molt més confortable”. A més, la iniciativa s’alinea amb els plans de reducció d’emissions anunciats recentment pel Govern.
Davant les possibles objeccions sobre l’orografia andorrana, Mijares ha recordat que “el país amb més ferrocarrils d’Europa és Suïssa, i no és precisament un país pla”. Ha afegit que “Lisboa, una ciutat amb una orografia complexa, fa més de 150 anys que té tramvia”. En aquest aspecte AndRail ha apuntalat que el tramvia té capacitat sobrada per assumir el tipus d’orografia del centre urbà d’Andorra i de l’Urgell.
“Nosaltres no tenim el pressupost ara mateix”, ha admès Mijares. “El primer estudi fet el 2021 xifrava el projecte en 170 milions d’euros. El segon estudi té una ambició més àmplia, contemplant la connexió fins a la frontera, però considerem que hauria d’arribar a la Seu d’Urgell en la seva primera fase“. També ha remarcat que Andorra ha tingut accés als diferents mitjans financers per executar obres públiques en els darrers anys, i aquest projecte no hauria de ser una excepció.
Pel que fa als trajectes previstos, Mijares ha indicat que “el mínim viable seria Sant Julià – Escaldes, que es podria assolir pel 2030”. També ha augurat que “tan aviat com s’iniciï un tram, hi haurà molta pressió per ampliar-lo, perquè serà un èxit i la població voldrà que arribi a més parròquies”.
A més del tramvia, AndRail també considera fonamental una connexió ferroviària amb Andorra. “Tenim molta més demanda que justifica una connexió ferroviària de mitja distància que no pas a llarga distància, i per tant aquesta sembla que serà la priorització”, ha assenyalat Mijares. “Encara que sigui més tard, tan aviat com sigui possible, també treballarem per veure la connexió per tren”.
Finalment, AndRail considera essencial que aquest projecte no es vegi afectat per les dinàmiques electorals. “Per qüestions de calendari, el 2027 hi haurà eleccions, i ens sabria molt de greu que això servís per alentir tot el procés. De la mateixa manera que no s’alenteixen els projectes viaris, aquest tampoc hauria de patir retards”, ha dit Mijares. Així doncs, l’associació ha reafirmat el seu compromís de pressionar perquè el projecte es faci realitat.
