Última trucada per als 8.242 electors d’Andorra la Vella. Sí, en aquesta campanya ens hem fet un fart d’escoltar conceptes com «dinamització de la parròquia», «reactivació de l’economia», «pacificació del trànsit» o «centres intergeneracionals», però pensin que fins d’aquí a quatre anys no tindran l’oportunitat de poder tornar a votar. Qui sap si llavors, quan tornin a tenir la possibilitat d’anar a un col·legi electoral, s’haurà renovat la plaça del poble, s’haurà construït habitatge d’ús social o s’haurà edificat el recinte multifuncional. O potser, en funció del resultat d’avui, sí que podran introduir la papereta en una urna per tenir veu sobre projectes com el telefèric del Pic de Carroi o d’altres que requereixin una gran inversió.
Per tot l’exposat, tres dones aspiren a encapçalar una corporació que té la singularitat alhora de ser la capital del país. Una distinció que les tres candidatures que concorren als comicis d’aquest diumenge desitgen que es tradueixi en un reconeixement tangible per molt que el cap de Govern, Xavier Espot, declarés durant la campanya que aquest és un debat que «no es planteja reobrir», almenys «de forma immediata».
Conxita Marsol (En Comú per Andorra la Vella), Dolors Carmona (PS + Independents) i Emi Matarrodona (Terceravia + Independents) s’han prodigat durant els darrers 14 dies per Roureda de Sansa, Ciutat de Valls o Bonavista a la recerca del vot i l’atenció mediàtica dels mitjans. En el cas d’En Comú per Andorra la Vella, l’aspirant a cònsol menor, David Astrié, va presumir durant l’acte final de campanya que la seva candidatura havia arribat, a través del porta a porta, «al 85% de l’electorat».
Mitjançant aquest mateix mecanisme, una altre integrant de la llista, –concretament la número cinc– Meritxell Pujol, va confessar que «tothom m’ha preguntat com és que anem junts», en al·lusió a DA, L’A i SDP. «El que estem fent és democràcia pura i dura perquè tots estimem la parròquia» és el prototip de resposta de Pujol, mentre que el mantra de Marsol ha estat «tots volem tirar la parròquia endavant i aportem sensibilitats complementàries».
Sigui com sigui, aglutinar sigles sota un mateix paraigües ha estat un factor que uns han reivindicat en clau positiva i d’altres ho han espremut com a crítica. És el cas del candidat número quatre del PS, Pere Baró, qui en la reunió de poble socialdemòcrata va catalogar la fusió de «Toni Martí, Marc Forné i el senyor dit progressista Jaume Bartumeu» com «la foto de les Açores 2.0».
En menor mesura que a Ordino, però la campanya a la capital també ha tingut alguns estira-i-arronses entre els candidats, focalitzats principalment al debat televisiu. Matarrodona es va enganxar amb l’encara cònsol major per temes pressupostaris i li va etzibar que «el comú té dèficit a tutiplén i ara ens deixarà la parròquia endeutava en plurianuals fins al 2023». «No tenim cap plurianual», va respondre Marsol. «No estic dient cap mentida», va replicar la candidata de terceravia. «I tant, i grossa! Veig que vostè té la veritat absoluta i ens ho haurem creure», va afirmar la candidata d’En Comú per Andorra la Vella cloent la partida de ping-pong. Pel contrari, més calmat va ser el debat del Sindicat de treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca), on les tres candidates van coincidir en la majoria de propostes relatives al funcionariat.
A nivell programàtic, En Comú per Andorra la Vella ha posat en valor la gestió comunal del darrer mandat. En diverses ocasions, Marsol –que s’ha deixat veure de menys a més durant el transcurs de la campanya– ha reconegut que «no ens ha donat temps a tot el que voldríem en quatre anys», però alhora ha defensat aspectes com «la rebaixa de l’endeutament» o la importància d’haver recuperat «l’orgull de capitalitat». A més, han destacat la necessitat de «generar riquesa» a través de propostes que comportin un atractiu per a una parròquia «eminentment comercial i empresarial».
Pel que fa al PS, Carmona ha reivindicat ininterrompudament que «tenim el millor equip» i ha apel·lat a nombrosos «projectes socials» com el del Jovial atès que «som l’única candidatura progressista». Els socialdemòcrates també han furgat amb insistència en «els sobrecostos» de l’avinguda Meritxell i han reclamat per «una major atenció als barris».
En el cas de Terceravia, la «prudència» ha estat el denominador comú de totes les seves intervencions. Defugen categòricament de «projectes faraònics», especialment quan no van acompanyats «d’estudis d’impacte i informes econòmics i mediambientals». Per això, «la participació ciutadana» s’ha convertit en un dels eixos vertebradors dels seus discursos.
Durant la campanya també hem descobert la predilecció de terceravia per convocar als mitjans a la plaça Lídia Armengol per parlar de «transparència», la devoció de Marsol per combinar els colors del vestit amb els actes «d’embelliment» del Parc Central o la il·lusió dels socialdemòcrates per fer realitat «Un Comú Obert», l’aplicació que han dissenyat per obtenir informació «de manera bidireccional» entre comú i la població.
A banda de les tres caps de llista, en el reguitzell d’actes de les dues darreres setmanes també hem pogut conèixer candidats que per primera vegada s’estrenaven en política i que després de Nadal ja seran els pròxims representants dels ciutadans. I, sobretot els periodistes, també hem pogut maleir la tasca, de vegades ingrata, dels caps de premsa que canviaven ubicacions de convocatòries a intempestives hores de la nit.
