El president de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Josep Maria Pla, va comparèixer ahir al Consell General per presentar l’anàlisi de la situació de l’habitatge a Andorra i informar de les línies d’actuació de l’organisme en el futur. Entre les principals recomanacions de l’Institut per tal de posar fre a la problemàtica, Pla va manifestar que és clau promoure la primera residència i «destinar tots els habitatges a què els residents visquin». En aquest sentit, va exposar que «no és el moment per a les segones residències i els habitatges d’ús turístic», ja que, sota el seu criteri, «totes les transaccions han de portar al fet que les persones visquin en els habitatges que compren». Lligat a aquest aspecte, Pla va sentenciar que cal regular la inversió destinada a l’habitatge, sigui estrangera o nacional, així com taxar l’especulació i dotar al Departament de Consum de la potestat d’intervenir en les disputes que es puguin crear entre un llogater i un propietari privat.
En opinió de l’INH, el model d’habitatge a què aspiri Andorra ha de partir d’una reflexió des de tres grans àmbits: el model econòmic, que inclou el creixement econòmic, el demogràfic, la financiarització on el que compra se centralitza en l’actiu financer, és a dir, que està comprant una vàlua d’esperança de la qual es desconeix el preu, però alhora el fa créixer. També inclou altres usos com despatxos o pisos d’ús turístic i Pla va afegir «la gentrificació de l’habitatge que és quan una zona esdevé atractiva i gent de fora de la regió té interès a instal·lar-s’hi». El segon àmbit és el model social que volem i, per últim, el model institucional amb visió de llarg termini.
Quant a la incidència de la inversió estrangera en l’oferta d’immobles, i tenint en compte l’acord d’associació que el Principat negocia amb la Unió Europea, Pla també va aprofitar per recordar que si la negociació acaba fructificant, s’haurà de tenir en compte un element com és la lliure circulació de capitals i, en aquest punt, «em sembla difícil per nosaltres negociar una prohibició». Per aquest motiu, i en resposta a les preguntes del conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, el director de l’INH va explicar que l’acord sí que permetria al país d’una «regulació» de la inversió tant estrangera com nacional, la qual afavoriria «ser compatibles» amb Europa. De fet, no va identificar la inversió estrangera com el principal problema de l’habitatge donat que, tal com va apuntar, el 75% de les transaccions les fan persones del país.
Durant la seva intervenció, Pla va encoratjar als consellers a regular el coliving, ja que seria «una manera de reduir metres quadrats d’habitatge sense reduir la qualitat de vida de les persones» , i també a limitar els usos dels immobles i mantenir la normativa de renovació a la data de construcció o a la darrera renovació per tal d’alleugerir les intervencions sobre els edificis existents.
ACCIONS/ El director de l’INH va proposar accions a curt, mitjà i llarg termini. A curt termini algunes de les accions serien regular els drets, definir què s’entén per actuacions abusives i per un habitatge digne. Aquesta última és una tasca que Pla va encarregar als consellers generals. En les declaracions posteriors amb els mitjans de comunicació Pla va comentar que «un habitatge digne és el que considerem que el nostre país ha de complir amb l’habitatge i ha de ser una noció ‘àmplia’». A mitjà termini, va posar l’accent en establir més col·laboracions publicoprivades per tal de promocionar més els habitatges de lloguer a preu assequible o potenciar la cooperació entre les administracions i evitar, així, «que cadascú pensi que la solució l’ha de trobar l’administració del costat». També va fer un especial incís en la necessitat de disposar de dades de tots els nivells per poder quantificar les necessitats i generar recursos. I, en relació amb les mesures per les quals aposta l’Institut a llarg termini, es va constatar la necessitat d’aplicar polítiques anticícliques, augmentar la productivitat dels immobles, generar una estabilitat en el mercat, actualitzar la normativa existent, facilitar el fet de poder generar sòl, compensar els increments de costos o limitar el sota rasant adreçat a la construcció d’aparcaments soterranis.
FONS DE L’HABITATGE/ Un dels encàrrecs principals de l’INH era la creació del fons de l’habitatge, un element que tal com va reconèixer Pla, «no ha tirat endavant malgrat els esforços del Govern i de l’Institut perquè hi ha una incompatibilitat entre la figura que promou la llei de creació de l’Institut i l’obligació que el fons estigui sotmès a la llei que regula els organismes d’inversió col·lectiva». Per tal de donar-hi una sortida, Pla va expressar que es poden agafar dues vies. D’una banda, revisar aquestes obligacions i «regular-ho d’una altra manera» i, de l’altra, «repensar l’objectiu del fons i esbrinar si cal o es pot fer d’una altra manera». En aquest sentit, va dir que un dels avantatges del fons era que els inversors no havien de buscar projectes individuals, tenint en compte que estaven tots agrupats en un mateix lloc.
